dilluns, desembre 19, 2022 - 12:52

AVANTPROJECTE DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE SÒL I REHABILITACIÓ URBANA I PROJECTE DE LLEI DE MOBILITAT SOSTENIBLE.

AVANTPROJECTE DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE SÒL I REHABILITACIÓ URBANA.

El Consell de Ministres ha aprovat l'avantprojecte de Llei per la qual es modifica el Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, als efectes previstos en l'article 26.4 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern central.

D'aquesta manera, s'obrirà el tràmit d'audiència i informació pública, a més del procés de participació de les comunitats i ciutats autònomes, així com de l'Administració local, a través dels informes corresponents.

Amb aquesta tramitació, es tracta de garantir el major consens possible entorn de l'avantprojecte abans del seu enviament a les Corts per a la seua tramitació parlamentària. L'objectiu és que el nou text entri en vigor abans que finalitzi l'any 2023.

La reforma articula mecanismes per garantir l'operativitat real de la funció pública a l'hora d'organitzar i definir l'ús del territori i el sòl d'acord amb l'interès general. L'objectiu és evitar la paralització durant anys del planejament territorial de nombrosos municipis per defectes menors que són fàcilment corregibles. Aquest fet provocava una enorme inseguretat jurídica i enormes perjudicis econòmics.

I és que la consideració d'aquests plans com a reglaments ha ocasionat que qualsevol defecte, ja fos material o purament formal, tingués com a conseqüència la seva nul·litat de ple dret, sense cap possibilitat d'esmena. Aquesta decisió provocava, al mateix temps, la nul·litat en cascada de tot l'aprovat, ja fossin plans parcials i especials, reparcel·lacions o llicències, cosa que ha generat una enorme inseguretat jurídica i enormes perjudicis socials.

Amb aquest avantprojecte es garanteix la seguretat jurídica, que els plans urbanístics siguin garantistes i escrupolosos, alhora que es restringeix la nul·litat a casos realment substancials que afecten la globalitat dels Plans.  Així es possibilita l'esmena de defecte formals d'aquestes revisions urbanístiques, treballades, en molts casos, en períodes de fins a 10 anys, facilitant als ajuntaments afrontar una modificació d'un planejament en reduir-se el risc que es declari nul per un defecte de forma esmenable.

En aquest context, les intenses i complexes relacions jurídiques que es generen durant anys després de l'aprovació d'una planificació urbana alienen inversions i projectes, tant públics com privats, que mereixen protecció i confiança.

També s'ha de protegir la nova visió de la preservació del medi ambient fruit dels compromisos internacionals, el necessari desenvolupament d' una política d' habitatge i de tota la política econòmica del país. En tots aquests interessos és present el principi de seguretat jurídica que ha de regir processos molt complicats i també dilatats en el temps.

Agilitar processos

La reforma ajuda també a agilitar els procediments perquè, per exemple, les actuacions de rehabilitació edificatòria i de construcció d'habitatge social de lloguer continuïn avançant per regenerar les ciutats, facilitar l'accés a l'habitatge o millorar els entorns rurals, ajudant, així, a seguir complint els objectius del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Per això, s' introdueixen modificacions que aconseguiran major simplificació burocràtica i millores en la tramitació de les autoritzacions d' obres de rehabilitació que han d' impulsar les Comunitats i Ciutats Autònomes i els Ajuntaments. D'aquesta manera s'eliminen traves i colls d'ampolla per ajudar a reduir els temps d'espera per obtenir aquestes autoritzacions.

A més, es tracta d' una reforma perfectament alineada amb l' Agenda Urbana Espanyola, l' objectiu específic de la qual 10.1 contempla la millora de la governança i dels instruments d' intervenció per assolir un marc normatiu i de planejament actualitzat, rigorós i simplificat.

PROJECTE DE LLEI DE MOBILITAT SOSTENIBLE.

El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de Llei de Mobilitat Sostenible, que serà remès a les Corts per a la seva tramitació i aprovació el 2023, complint així amb un dels objectius del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) acordat amb la Comissió Europea.

Després del vistiplau en segona lectura, el text inicia la tramitació parlamentària per a la seva aprovació i entrada en vigor al llarg de l'any que ve, la qual cosa permetrà disposar d'una eina fonamental per promoure la descarbonització i digitalització del transport, contribuint a la lluita contra el canvi climàtic i la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Disposar d'un marc normatiu que promogui un sistema de transports més eficient i sostenible (mobilitat activa, transport públic, flotes zero emissions) és vital per protegir el medi ambient i millorar la qualitat de l'aire. No en va, al nostre país el 27% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedeixen del transport, cinc punts més que la mitjana europea.

A més, la norma regularà solucions innovadores com el transport a la demanda, els cotxes compartits, l'ús temporal de vehicles o la regulació bàsica del vehicle autònom, i fomentarà la digitalització i la promoció de dades obertes tant d'administracions, com de gestors d'infraestructura, operadors públics i privats. Aquesta digitalització i la compartició de dades ajudarà, entre altres coses, a obrir noves oportunitats de negocis a empreses emergents i a millorar la presa de decisions de tots els actors del sistema de mobilitat.

Així, la futura llei constituirà el marc normatiu que permetrà a les polítiques públiques de transport i mobilitat de les diferents administracions respondre millor a les necessitats dels ciutadans i als reptes del segle XXI: la sostenibilitat, la digitalització i la cohesió social i territorial.

Els quatre pilars de la llei

El projecte de Llei, el text final del qual s'ha redactat tenint en compte les 203 al·legacions presentades durant el tràmit i informació pública, estableix un nou marc regulatori per al transport i la mobilitat al nostre país, sustentant-se en quatre pilars:

• Un dret social: per primera vegada, la llei reconeixerà la mobilitat com un dret de tota la ciutadania i un element de cohesió social que contribueix a la consecució de l' Estat del Benestar. La mobilitat haurà de ser accessible i inclusiva i oferir solucions per a totes les persones de tal manera que les administracions hauran de treballar de forma coordinada per garantir aquest dret, amb especial èmfasi en les necessitats de mobilitat quotidiana de tota la ciutadania, incloent-hi l' àmbit rural. També es posa de manifest la importància estratègica del transport de mercaderies, com a sustent de l' activitat econòmica del país.
• Neteja i saludable: el transport és responsable del 27% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, per la qual cosa urgeix avançar en la descarbonització del sector per complir amb els compromisos internacionals. A més, és també responsable d'altres emissions contaminants (gasos i partícules), així com de soroll, tot això amb importants efectes en la salut, especialment en entorns urbans. En aquest sentit, l'Agència Europea de Medi Ambient estima en més de 25.000 les morts prematures que es produeixen cada any al nostre país per la mala qualitat de l'aire. Per això, és imperatiu avançar cap a una mobilitat respectuosa amb el medi ambient i la salut que contribueixi, a més, a millorar la qualitat de vida de les persones.

Amb aquesta llei es busca donar una nova visió a les ciutats que prioritzi la mobilitat activa (caminar, anar en bici) per ser l'opció més saludable i exempta d'emissions, i al transport públic col·lectiu de manera que sigui una solució accessible i assequible per a totes les persones. La Llei tracta de donar alternatives atractives al vehicle privat tant en l'àmbit urbà com en el conjunt del territori, i facilita la provisió de solucions de mobilitat flexibles, des de serveis de transport tradicionals fins a nous serveis de mobilitat, com transport públic a la demanda, sistemes privats de mobilitat col·laborativa o de mobilitat compartida.

També es busca reforçar el paper de les zones de baixes emissions que es regulen en la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Així, la Llei obre la porta a que els ajuntaments puguin establir una taxa per la circulació de vehicles a les zones de baixes emissions. Per crear aquesta taxa és necessària una habilitació amb rang de llei, la qual cosa permet garantir que les condicions bàsiques siguin homogènies a tot el territori, tot i que cada municipi podrà decidir si implementa la taxa o no.

• Un sistema digital i innovador: La llei inclou la creació de l'Espai Integrat de Dades de Mobilitat (EDIM), on empreses de transport, gestors d'infraestructura i administracions compartiran les seves dades, cosa que permetrà optimitzar la presa de decisions de tots els actors a l'hora de planificar tant l'execució de noves infraestructures, com la posada en marxa de nous serveis,  per tal d' adaptar-se a les necessitats reals dels ciutadans. Així, l'instrument digital aglutinarà informació actualitzada sobre mobilitat, com l'oferta i demanda dels diferents modes de transport, i ajudarà a fomentar la creació de nous serveis de valor.

La Llei també inclourà eines per facilitar la innovació en els mitjans de transport i la mobilitat, destacant la creació d'un espai de proves (sandbox) de mobilitat, en el qual l'autoritat supervisora participarà al costat del promotor en proves de projectes innovadors, de manera controlada.

En aquest context, la futura Llei introdueix els principis que hauran de seguir les administracions per regular i promocionar la introducció progressiva dels vehicles automatitzats o sense conductor en el sistema de transport, en tots els modes, prioritzant la seguretat, la sostenibilitat ambiental, els drets de les persones i fomentant la col·laboració publicoprivada. En el cas d' automòbils autònoms, el text estableix una finestreta única per facilitar la realització de proves en vies públiques, la qual cosa pretén atreure al nostre país la innovació en aquest àmbit, i s' obre la porta a que es desenvolupi una regulació més detallada.

• Invertir millor al servei de la ciutadania: el quart pilar del projecte de Llei aposta per millorar la qualitat de les decisions d'inversió i despesa en transport i mobilitat, així com per incloure noves eines que permetin una major participació pública i transparència en el procés. Així, la Llei recull gran part de les recomanacions de l'Autoritat Independent de Responsabilida Fiscal (AIReF) i altres organismes, establint anàlisis ex ante i ex post que garanteixin la rendibilitat socioambiental de totes les actuacions, i mecanismes de transparència i rendició de comptes sobre les decisions adoptades.

El Sistema Nacional de Mobilitat Sostenible

Per assolir tots aquests objectius i constituir una política de transports i mobilitat que posi el ciutadà en el centre de la presa de decisions, es fa imprescindible la cooperació entre les tres administracions: Estat, comunitats autònomes i ajuntaments.

Per a això, la Llei crea el Sistema Nacional de Mobilitat Sostenible que facilitarà aquesta coordinació, per al desenvolupament de la qual, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) va sol·licitar assessorament finançat per la Comissió Europea que està en procés d'execució. Aquest sistema consta de diversos instruments: un fòrum de cooperació entre totes les administracions, el Fòrum Administratiu de Mobilitat Sostenible; un òrgan consultiu per facilitar la cooperació d'aquestes amb el sector i els usuaris; un instrument digital per garantir la disponibilitat de dades relatives a la mobilitat (EDIM); i un document a tall de marc d'orientacions per a la planificació d'una mobilitat sostenible que es coordinarà amb totes les  administracions (DOMOS).

Per exemple, la millora en la coordinació entre administracions permetrà que un autobús de titularitat estatal s'arribi a la seva destinació en un horari que permeti a l'usuari realitzar un transbord a un altre de titularitat autonòmica i continuar el seu viatge de la forma més àgil i ràpida possible. Així, es busca evitar ineficiències, per la qual cosa és imprescindible impulsar la cogovernança en la mobilitat amb una visió intermodal i integrada.

A més, la llei insta a reordenar el transport regular de viatgers per carretera de competència estatal amb un nou mapa concessional, que ja està sent treballat amb les Comunitats Autònomes, i que garantirà una millora del servei en tots els territoris. L'objectiu és que, amb el treball conjunt de les diferents Administracions, l'autobús pugui atendre més persones, amb millors preus, serveis i temps de viatge més competitius.

Altres reformes introduïdes per la nova llei

La nova llei garanteix la contribució financera de l'Estat per a la mobilitat sostenible en l' àmbit urbà i metropolità mitjançant un sistema homogeni per a totes les ciutats i predictible en el temps. A més, estableix l'obligació que les Administracions vetllin per incentivar i promoure les solucions de mobilitat més sostenibles, prioritzant la mobilitat activa i el transport públic col·lectiu. Es tracta d'avançar en la transformació "de la ciutat dels cotxes" a la "ciutat de les persones".

A més, s' introdueix l' obligació que les empreses amb més de 500 treballadors per centre, o 250 per torn, disposin de plans de mobilitat sostenible al treball, una eina imprescindible descarbonitzar el transport en els trajectes d' anada i tornada a la feina. Les empreses poden optar per diferents alternatives com potenciar la mobilitat activa, l'elèctrica, la compartida o el transport col·lectiu o bé apostar per flexibilitzar els horaris d'entrada i sortida i el teletreball.

Així mateix, les empreses del sector del transport hauran de calcular la seva petjada de carboni i comunicar-la als usuaris finals, així com impulsar sistemes de gestió ambiental i de l' energia.

També es promou habilitar camins i entorns escolars segurs, saludables i sostenibles, que permetin a nens i nenes anar al col·legi de forma activa i autònoma. I s'estableixen majors exigències en la planificació dels transports i la mobilitat.

A nivell estatal s'elaborarà un Instrument de Planificació Estratègica Estatal en Mobilitat (IPEEM), i per als municipis d'entre 20.000 i 50.000 habitants s'estableixen els Plans de Mobilitat Urbana Sostenible Simplificats. També s' estableix que els plans de mobilitat urbana sostenible han de contenir mesures d' ordenació de la distribució urbana de mercaderies cooperant amb altres municipis confrontants per a l' establiment de criteris homogenis, mesura llargament demandada pel sector per facilitar el transport i la logística d' última milla entre nuclis urbans confrontants.

Transport de mercaderies

En l'àmbit de les mercaderies, la llei reconeix el seu transport com un servei indispensable per a la societat, tal com es va posar de manifest durant la crisi del COVID, a causa de la seva rellevància en el sosteniment de l'activitat econòmica. Moltes de les mesures per impulsar aquest sector es van avançar en la tramitació del Reial Decret Llei de mesures per millorar la sostenibilitat del sector del transport per carretera i les condicions laborals dels conductors. Es donarà suport també a l'actuació d'altres administracions mitjançant la publicació de directrius, guies i documents de bones pràctiques.

També s'aposta per la gestió eficient en les terminals de transport, la implementació de carrils reservats a transport col·lectiu o vehicles d'alta ocupació i l'establiment de punts d'energies netes en ports i aeroports.

Vessant social i digitalització

En el vessant social, la llei fomenta la realització de campanyes de conscienciació i sensibilització per a tota la ciutadania en matèria de mobilitat sostenible i segura, i preveu la introducció de formació en aquest àmbit al llarg de tot el currículum, des de l' etapa escolar, amb continguts d' educació viària, convivència i ús de tots els modes de transport i mobilitat sostenible en condicions de seguretat,  fins a la formació professional o universitat, fomentant la formació en matèria de mobilitat sostenible, digitalització, seguretat i multimodalitat del transport, garantint també l' adequada formació del professorat i la promoció de l' aprenentatge al llarg de la vida per a persones de qualsevol edat.

Pel que fa a la digitalització, la llei aprofundeix en obligacions ja existents en la normativa europea que els proveïdors de serveis de transport de viatgers, així com els gestors d'infraestructures, facilitin la informació dels serveis al Punt d'Accés Nacional. Aquesta informació facilita la creació d' aplicacions i altres solucions de planificació de rutes i viatges, que fan més senzill l' ús del transport públic i fomenten la intermodalitat.

A més, es millorarà la informació pública disponible sobre la localització dels punts de recàrrega elèctrica, així com les característiques del servei que presten.

 

ALCALDEALDIA