dijous, maig 4, 2023 - 16:50

Informació complementària sobre els membres de les meses electorals i particularitats en les eleccions municipals

1.- Informació complementària sobre els membres de les meses electorals: protecció davant d’accidents, malalties, etc.

Els membres de les Meses electorals, en l'exercici de les seves funcions el dia de les votacions i escrutini, gaudeixen de cobertura de la SEGURETAT SOCIAL, amb independència de si estan afiliats al règim general o d'autònoms per la seva condició de treballadors o empresaris.

Disposició legal específica per als membres de les meses electorals.

El Reial decret 605/1999, de 16 d'abril, de regulació complementària dels processos electorals, estableix en el seu article 7 la cobertura dels riscos per participació dels presidents, vocals i els seus suplents en les Meses electorals.

Els qui resultin designats presidents, vocals i suplents de les Meses electorals com estableix la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, estan protegits en la seva funció pel sistema de la Seguretat Social.

I això davant les contingències i situacions que puguin derivar-se de la seva participació com a membres de les Meses en les Eleccions.

La norma preveu que els referits membres de les Meses electorals es consideraran, durant l'exercici de la seva funció, com a assimilats als treballadors per compte d'altri del Règim General de la Seguretat Social per a la contingència d'accidents de treball.

En el cas de les eleccions municipals, són els òrgans autonòmics, els que venen obligats a formalitzar la corresponent protecció dels membres de totes les Meses electorals, participants en les eleccions municipals, i això durant el període que duri la seva obligada participació.

Les regles sobre cotització determinen com la base de cotització la mínima per als treballadors majors de divuit anys no especialitzats, vigent en la llei General de la Seguretat Social. És a dir, si en l'exercici de la funció per a la qual hagi estat nomenat el/la ciutadà/a, aquest/a patís lesions amb ocasió o per conseqüència del compliment de la prestació personal obligatòria, tindrà la consideració d'accident de treball, amb tots els drets socials que es preveu en la legislació sobre seguretat social.

Encara que no siguin casos freqüents, poden produir-se aquest tipus de danys, simplement relliscant en el local electoral, per posar un exemple senzill.

Aquesta protecció comprendria assistència sanitària, prestacions recuperadores, prestacions econòmiques en les situacions d' incapacitat temporal, invalidesa, mort i supervivència, i serveis socials, amb el mateix abast i condicions que en el Règim General de la Seguretat Social, i seran compatibles amb qualssevol altres a què poguessin tenir dret els membres de les referides Meses electorals, obligats a prestar aquest servei.

2.- Particularitats en les eleccions municipals en els municipis de menys de 100 habitants, o entre 100 i 250.

• 1a variant: La Llei Electoral recull que les localitats que tenen menys de 100 habitants es poden acollir al règim de consell obert, un sistema d'organització municipal on el govern correspon a un alcalde -elegit per sistema majoritari- i a l'assemblea de veïns, sent un funcionament propi de la democràcia directa.

• 2a variant: En aquells casos dels municipis de menys de 100 habitants que no s'acullin al règim del consell obert, els seus ajuntaments estaran formats per tres representants.  A la resta de poblacions s'elegeix el nombre de regidors que resulti de l'aplicació de l'escala següent:

  A partir de 100.001 veïns, s'hi afegeix un regidor més per cada 100.000 ciutadans més o fracció, afegint-se un més quan el resultat sigui un número parell.

• 3a variant: Més diferències entre els municipis de menys de 250 habitants en el sistema electoral que no tenen consell obert i aquells nuclis que superen els 250 residents. Quan NO HI HA CONSELL OBERT cada llista pot presentar un màxim de tres noms si la localitat no supera les 100 persones i un topall de cinc si oscil·la entre els 101 i 250 veïns.

Cada elector pot donar el seu vot a un màxim de dos candidats en el cas dels municipis amb una població inferior a 100 ciutadans i a un màxim de quatre en aquells que el cens es mou entre les 101 i 250 persones.

És un funcionament de llistes obertes i l'elecció opera pel sistema majoritari.

En el cas de CONSELL OBERT les llistes són tancades i el sistema d'elecció és proporcional amb el mètode general que estableix la llei electoral anomenat D'Hondt.

• 4a variant: Què passa si no es presenta cap candidatura en una localitat a les eleccions municipals?

La llei és clara: en aquelles circumscripcions en què no hagi concorregut cap llista, s'han de convocar nous comicis en aquest àmbit en un període de sis mesos.

I la llei és previsora, si en aquesta nova jornada electoral tampoc es postulés cap candidatura, es forma una comissió gestora amb els membres del mandat anterior i els ciutadans designats pels grups municipals que haguessin de substituir els seus regidors.

I en el pitjor dels casos, si tampoc es pogués constituir aquesta gestora, seria la pròpia Diputació provincial o l'òrgan competent de la comunitat autònoma qui assumirà la gestió del poble.

En les properes publicacions abordarem la constitució dels ajuntaments després de les eleccions, i a més els consells comarcals a Catalunya.

ALCALDEALDIA