dijous, juny 4, 2026 - 12:45

La falta de secretaris i interventors amenaça la gestió de centenars de petits ajuntaments

dels problemes més urgents que afronten actualment les entitats locals petites a Espanya no és tecnològic ni financer, sinó de personal: la falta de secretaris, interventors i tresorers habilitats nacionals. Durant el maig del 2026, diverses administracions i organitzacions municipalistes han alertat públicament del risc de "col·lapse administratiu" en nombrosos municipis rurals per la dificultat per cobrir aquestes places essencials.

La qüestió ha cobrat especial actualitat després de l'anunci de la Generalitat de Catalunya de convocar 540 noves places de secretaris i interventors municipals, una de les majors ofertes públiques realitzades fins ara en aquest àmbit. El Govern reconeix que dos de cada tres municipis catalans no disposen actualment d'aquests funcionaris amb plaça estable. 

Tot i que el problema és especialment visible a Catalunya, la situació afecta bona part del medi rural espanyol i preocupa cada vegada més diputacions, comunitats autònomes i ajuntaments petits.

Un perfil imprescindible perquè un ajuntament funcioni

Els habilitats nacionals —secretaris, interventors i tresorers— són figures clau en qualsevol entitat local. S' encarreguen de l' assessorament jurídic, el control econòmic-financer, la fiscalització, la contractació pública, els pressupostos o la tramitació administrativa. 

A la pràctica, molts petits municipis en depenen completament per poder:

• aprovar subvencions;
• tramitar contractes;
• gestionar expedients urbanístics;
• rendir comptes;
• executar pressupostos;
• justificar ajudes europees;
• celebrar plens amb garanties jurídiques. 

La FEMP ha estat especialment clara al respecte: "Parlar d'habilitats nacionals és parlar d'ajuntaments que funcionen". 

El problema colpeja sobretot el món rural

La dificultat per cobrir places s' agreuja en municipis petits o amb risc de despoblació. Molts llocs queden vacants durant llargs períodes o són assumits temporalment per interins o funcionaris compartits entre diversos ajuntaments. 

En alguns casos, un mateix secretari-interventor arriba a atendre diversos municipis simultàniament, la qual cosa alenteix expedients i complica la gestió diària. 

Castella i Lleó, una de les comunitats amb major nombre de municipis petits, ha reclamat recentment un "estatut especial" que redueixi la burocràcia i adapti les obligacions legals a la realitat administrativa dels ajuntaments rurals. 

El conseller de Presidència de la Junta va advertir que no es pot exigir a municipis molt petits "càrregues burocràtiques pensades per a administracions amb una altra capacitat". 

Catalunya intenta accelerar la cobertura de places

L'anunci més recent i rellevant es va produir el 26 de maig de 2026, quan la Generalitat de Catalunya va confirmar una nova oferta de 540 places per a secretaris i interventors municipals. 

Segons dades oficials de la Conselleria de Presidència:

• només el 40 % de les places estan ocupades per funcionaris titulars;
• un 42 % es cobreix amb interins;
• 178 places romanen vacants. 

L' administració catalana considera que aquesta situació genera inseguretat jurídica i dificulta el funcionament ordinari de molts ajuntaments, especialment els de menor grandària. 

A més, el Govern ha destinat recursos específics per reforçar l'assistència a municipis de menys de 2.000 habitants. 

La convocatòria anunciada per la Generalitat arriba, a més, en un context d'incertesa jurídica. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat per més de cinquanta diputats del Grup Popular contra la disposició del Reial decret llei 15/2025 que va transferir a Catalunya competències sobre els funcionaris d'administració local amb habilitació nacional. 

El recurs, recolzat també per entitats representatives del col·lectiu com COSITAL i APSITAL, qüestiona tant l'instrument jurídic utilitzat per efectuar la cessió com el seu possible encaix constitucional, en considerar que podria afectar el caràcter estatal i homogeni d'aquests cossos funcionarials. 

Malgrat això, la Generalitat ha seguit endavant amb la convocatòria de 540 places de secretaris i interventors municipals, considerada una de les majors ofertes públiques realitzades en aquest àmbit a Catalunya.

Un problema que afecta la gestió de fons i subvencions

L'escassetat d'habilitats nacionals té conseqüències especialment delicades en un moment de forta arribada de fons europeus i subvencions públiques. Molts petits ajuntaments tenen dificultats per tramitar convocatòries, justificar inversions o complir els requisits administratius exigits. 

La situació també repercuteix en àrees sensibles com:

• contractació pública;
• estabilitat pressupostària;
• control financer;
• compliment normatiu;
• transparència;
• rendició de comptes. 

Alguns experts de l'àmbit local adverteixen que el veritable coll d'ampolla dels fons europeus ja no és el finançament, sinó la capacitat administrativa dels municipis petits per gestionar-los correctament. 

Debat obert sobre simplificació administrativa

El problema ha reobert a més el debat sobre la necessitat de simplificar tràmits i adaptar les exigències legals a la realitat dels petits consistoris. 

En paral·lel, diverses comunitats autònomes estan aprovant noves normes de simplificació administrativa per reduir càrregues burocràtiques, escurçar terminis i substituir autoritzacions per declaracions responsables. 

Tot i que moltes d'aquestes reformes estan pensades inicialment per a administracions autonòmiques, el municipalisme rural observa amb interès qualsevol mesura que pugui alleujar la pressió administrativa diària sobre ajuntaments amb plantilles molt reduïdes.

Un repte estructural per al municipalisme

La manca de secretaris i interventors ja no es percep com un problema puntual, sinó com un desafiament estructural per a la sostenibilitat del model municipal espanyol, especialment en zones rurals i despoblades. 

L'envelliment de les plantilles, les jubilacions previstes i la dificultat per atraure professionals a municipis petits amenacen d'agreujar encara més la situació en els propers anys.

Per això, administracions i organitzacions municipalistes coincideixen que caldrà combinar noves convocatòries públiques, incentius per a places rurals, assistència supramunicipal i simplificació administrativa si es vol garantir que els petits ajuntaments puguin continuar prestant serveis amb normalitat.

ALCALDEALDIA