dilluns, maig 20, 2024 - 09:57
La sentència del TJUE de 22 de febrer de 2024, sobre l'abús de la temporalitat en l'Administració, i la reacció més immediata dels tribunals espanyols.
El passat 22 de febrer de 2024, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), va dictar una sentència en resposta a diferents qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), sobre contractes laborals de personal indefinit no fix contractat per entitats del sector públic, que ha causat molt enrenou i diferents interpretacions.
La sentència declara:
- Que, en contra de la interpretació de la Sala Social del Tribunal Suprem, la mesura sancionadora en cas d'abús no pot consistir en la transformació del treballador temporal en un treballador indefinit no fix, perquè aquest últim és també un treballador temporal comprès en l'àmbit d'aplicació de la Directiva 1999/70, que prohibeix l'abús en la contractació temporal.
- Que el fet que l'administració ocupadora no hagi convocat processos selectius per cobrir les places servides pel personal temporal amb personal fix en els terminis establerts, determina l'existència d'un abús incompatible amb la Directiva, sense que aquests processos selectius puguin ser considerats com a mesures que garanteixin el compliment de la Directiva.
- Que el pagament d'una indemnització -la que sigui- a l'extinció del contracte és independent de qualsevol consideració relativa al caràcter abusiu de la temporalitat, i, en conseqüència, no és una mesura que compleixi amb els requisits de la Directiva 1999/70.
- Que el fet que es pugui exigir la responsabilitat de les administracions públiques per les irregularitats comeses en la contractació d’aquest personal temporal tampoc és una mesura que garanteixi el compliment dels objectius de la Directiva.
- Que la convocatòria dels processos de consolidació d'ocupació temporal -com són els regulats en la Llei 20/2021-, tampoc pot ser concebuda com una mesura d'acord amb la Directiva 1999/70, perquè aquestes convocatòries són independents de qualsevol consideració relativa al caràcter abusiu de la utilització de contractes temporals.
- Que és contrari a la clàusula 5 de l' Acord Marc, que les normatives nacionals no prevegin cap mesura per evitar la utilització abusiva de contractes temporals com són els indefinits no fixos, que és el que succeeix al nostre país.
- Que la transformació dels contractes temporals, inclosos els contractes d'indefinits no fixos, en contractes fixos és una mesura que sanciona efectivament els abusos i, per tant, és conforme amb la clàusula 5 de l' Acord Marc, annex a la Directiva.
- Que correspon als Tribunals interns dels estats membres determinar quina és la mesura sancionadora que s'ha d'aplicar, si bé de no existir en l'ordenament jurídic intern cap mesura efectiva per evitar i sancionar els abusos en la contractació temporal abusiva, inclosos els indefinits no fixos, la conversió dels contractes en una relació laboral fixa o indefinida pot constituir aquesta mesura.
Enllaç a la STJUE:
El Suprem plantejarà una qüestió prejudicial al TJUE.
El Ple de la Sala Quarta del Tribunal Suprem ha acordat iniciar actuacions per formular qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la manera de fer fixos als empleats públics després de la decisió del Tribunal Europeu.
El Suprem explica que després d'analitzar la manera d'aplicar la sentència del TJUE, del 22 de febrer, als múltiples recursos pendents de resolució, té dubtes sobre determinats aspectes de la decisió europea.
""Con el deseo de llevar a cabo su correcta interpretación, y ante la existencia de importantes dudas acerca de su alcance en determinados aspectos, la Sala ha acordado iniciar las actuaciones a fin de formular una cuestión prejudicial ante el Tribunal de Justicia de la Unión Europea".
En especial, l'Alt Tribunal vol resoldre els dubtes sobre com compatibilitzar la doctrina encunyada per la sentència del TJUE amb les normes relatives a l'accés a l'ocupació pública, incloent-hi els nacionals dels Estats membres, així com amb les regles de l'ordenament jurídic nacional que garanteixen el dret d'accés a l'ocupació pública conforme als principis d'igualtat, mèrit i capacitat.
Un jutge de Sevilla declara fixa una interina de la Consejeria de Educación de la Junta de Andalucía i qualifica el seu acomiadament com a improcedent després de l'última sentència del TJUE.
El Jutjat Social número 14 de Sevilla ha declarat fixa una empleada de la Consejería de Desarrollo Educativo y Formación Profesional de la Junta de Andalucía que prestava serveis com a ordenança en un institut de Sevilla des de feia catorze anys amb un contracte d'interinitat per vacant i ha declarat en conseqüència la improcedència del seu acomiadament, tractant-se de la primera sentència d'aquest tipus que transcendeix a la comunitat autònoma després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 22 de febrer sobre l'abús de la temporalitat a les administracions públiques.
En la sentència, datada el dia 27 de febrer, el magistrat estima improcedent l'acomiadament de la treballadora, produït el 31 de maig de 2023, i condemna la Consejería a readmetre la demandant en el lloc de treball que venia ocupant, amb abonament de tots els salaris deixats de percebre des de la data del seu acomiadament fins a la seva efectiva readmissió, o a optar expressament per abonar-li una indemnització de 30.535,48 euros.
Aquesta empleada de la Junta va ser cessada per cobertura definitiva de la plaça que venia ocupant "provisionalment" des del 7 de gener de 2009 i fins al 31 de maig de 2023 “es decir, más de catorce años ininterrumpidos cubriendo con carácter de interinidad una plaza, lo que supera con creces” el límit de tres anys que l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i la doctrina del Tribunal Suprem han considerat aplicable a aquests supòsits.
El jutge considera per això que la relació de l'empleada ja havia esdevingut fixa amb caràcter previ, afegint que la Junta “no ha alegado, ni menos aún probado, ningún motivo por los que, a lo largo de tan dilatado periodo, no se hubiera cubierto la plaza, ni ha acreditado ningún acto administrativo tendente a su cobertura definitiva con anterioridad a la convocatoria que finalmente se produjo en 2023”.
“De la prueba practicada cabe concluir que nos hallamos inequívocamente ante (...) una contratación temporal injustificadamente larga y, por tanto, abusiva”, assevera el magistrat en aquesta sentència la novetat de la qual és que, aplicant la sentència del TJUE, no considera la treballadora acomiadada com a "indefinida no fixa", sinó directament com a fixa, declarant en conseqüència el seu acomiadament com a improcedent, amb tots els efectes legals corresponents.
Enllaç a la sentència del Jutjat:
ALCALDEALDIA
