dijous, novembre 21, 2024 - 17:37

L’ACTIVITAT DELS AJUNTAMENTS EN LA INSTAL·LACIÓ DE PARCS EÒLICS O FOTOVOLTAICS.

UNA VEGADA ATORGADA L'AUTORITZACIÓ DE CONSTRUCCIÓ per part de l'Estat o de la Comunitat autònoma, i després de l’Acord d’autorització de la Comissió Territorial d’Urbanisme, és quan té lloc la veritable intervenció de l'AJUNTAMENT, mitjançant l'atorgament de la llicència urbanística i la llicència municipal d'ocupació temporal o definitiva de béns de domini públic o patrimonials, així com l’inici de la gestió dels diferents tributs associats a la instal·lació.

En el plànol urbanístic, és el moment de verificar si el projecte s’ajusta a les determinacions del planejament urbanístic municipal i de les ordenances que regulen el sòl no urbanitzable, el paisatge, els camins, els béns culturals d’interès local, així com qualsevol altra qüestió de competència municipal.

El més prudent haurà estat informar o al·legar amb anterioritat, als tràmits on es confereix a l’ajuntament la possibilitat de fer-ho, però en qualsevol cas el moment de tramitar la llicència urbanística és l’específicament destinat per analitzar el compliment de les normes municipals aplicables.

Així mateix, arribat el procediment de tramitació de la llicència d’obres, si encara no s’havia fet, serà l’última oportunitat per consensuar amb les empreses promotores la subscripció de convenis o acords que puguin suposar una millora en el tractament del territori municipal, en les condicions de la utilització dels béns de domini públic municipal (camins, comunals, etc) i dels béns patrimonials del municipi afectats, o per assolir acords relatius una millora del retorn econòmic del projecte per al municipi, és a dir, per obtenir més aportacions econòmiques addicionals als ingressos estrictament tributaris, o be en forma de col·laboració per projectes i activitats municipals.

Malgrat és cert que l’expedient d’atorgament de les llicències urbanístiques és un procediment reglat per excel·lència i que per tant si el projecte compleix la normativa és obligatori concedir la llicència, l’Ajuntament disposa de fórmules i mitjans per gaudir d’una força negociadora que coadjuvi a l’assoliment d’acords favorables pel municipi en múltiples vessants, especialment en l’econòmica.

Per aquest motiu, el moment de la tramitació de la llicència urbanística és idoni per estudiar les possibilitats de l’Ajuntament d’obtenir unes condicions favorables per al municipi en forma de prestacions econòmiques, col·laboracions, etc. i per tant resulta en tot punt recomanable contactar amb els experts jurídics i tècnics corresponents per aprofitar al màxim aquesta darrera oportunitat.

Aquest també és el moment de començar a pensar amb la gestió dels ingressos tributaris o addicionals que l’Ajuntament percebrà per la construcció de la instal·lació, i s’obre la possibilitat de pre-pactar amb les empreses promotores la forma de quantificació i de pagament dels tributs que garanteixi un retorn just per al municipi, i sobre tot, una tranquil·litat a l’hora de saber que els fons ingressats -especialment en concepte d’ICIO- son disponibles des del primer moment i sense risc de reclamació de reducció o de devolució.

Retornant a la regulació de les instal·lacions de producció d’energies procedents de fonts renovables, la Llei 7/2021 de 20 de maig, de Canvi Climàtic i Transició Energètica exigeix tenir en compte el canvi climàtic en la planificació i gestió territorial i urbanística, la qual cosa pot justificar la utilització del planejament urbanístic per part de l’Ajuntament per garantir l’ús i el desenvolupament sostenible del seu territori municipal.

Per això es tracta de considerar les qüestions des de l'òptica de l' interès públic o interès general, interès públic derivat de la pròpia normativa europea i en particular de la Directiva 2018/2021, del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018, relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables,  i que imposa als Estats membres deures específics en relació amb l' increment de la quota d' aquesta energia.

És de tenir en compte que per la matèria que tractem, l'ENERGIA, cal comptar amb el que estableix la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, en la qual es determina la utilitat pública dels projectes d'energies renovables.

La llei estatal estableix que el subministrament d'energia elèctrica constitueix un servei d'interès econòmic general, i l'art. 54:

"1. Es declaren d'utilitat pública les instal·lacions elèctriques de generació, transport, distribució d'energia elèctrica i les infraestructures elèctriques de les estacions de recàrrega de vehicles elèctrics de potència superior a 250 kW, als efectes d'expropiació forçosa dels béns i drets necessaris per al seu establiment i de la imposició i exercici de la servitud de pas. 

2. Aquesta declaració d'utilitat pública s'estén als efectes de l'expropiació forçosa d'instal·lacions elèctriques i dels seus emplaçaments quan per raons d'eficiència energètica, tecnològiques, o mediambientals sigui oportuna la seva substitució per noves instal·lacions o la realització de modificacions substancials en aquestes.

És a dir, que la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, determina la utilitat pública dels projectes d'energies renovables.

Així mateix, a Catalunya l’art. 34.5bis del TRLUC disposa:

“A l'efecte de l'apartat 5, són serveis tècnics les infraestructures d'utilitat pública o d'interès social corresponents a: 

a) Les xarxes i les instal·lacions connexes de subministrament d'aigua, d'energia elèctrica i de gas, de sanejament d'aigües residuals, d'enllumenat públic i de telecomunicacions. 

b) Les instal·lacions de producció d'energia elèctrica amb una potència superior a 100 kW connectades a les xarxes de transport o de distribució d'electricitat. 

c) Les instal·lacions destinades a la gestió de residus.”

La STS de 4 setembre de 2023, precisa que "l'ordenació del territori fa referència a les grans magnituds, a les decisions bàsiques condicionants de l'estructura, disposició i composició de les activitats en el territori, dirigida a avaluar les característiques d'un determinat territori, així com la seva posició i funció en l'economia del conjunt. L' urbanisme té, per contra, una magnitud local, referida a l' espai de convivència humana i, per tant, a una acció pública de regulació directa i precisa de l' ús del sòl".

És per això que és competència de l'Ajuntament assegurar-se de la compatibilitat de la instal·lació amb els objectius de protecció i preservació del sòl no urbanitzable i prendre en consideració l'abast de les determinacions del Pla Urbanístic o normes subsidiàries relatives als terrenys afectats per la instal·lació eòlica o fotovoltaica, i si les instal·lacions eòliques o fotovoltaiques incideixen en el dret ambiental i a la llum de les Directives d'aplicació en la matèria,  que al nostre país s' ha portat a efecte mitjançant la Llei del Sector elèctric de 2013.

Per això, malgrat la reticència d'algunes Corporacions Locals a què s'instal·lin en els seus territoris aquest tipus d'instal·lacions, no és possible fonamentar la denegació, d'una banda, en la protecció de l'alt valor natural per al cultiu i alhora, per exemple, en la previsió de transformació urbanística residencial dels terrenys perquè, o estem davant d' un terreny protegible pel seu alt valor natural per al conreu, o per ésser susceptible de desenvolupament urbanístic futur, però per les dues causes no pot ser. Altrament dit, si el terreny té tan alt valor natural pel conreu, no es pot preveure la seva urbanització i si se' n preveu la urbanització ha de ser perquè no té aquest elevat valor natural per al conreu.

No obstant, els mateixos motius que impedeixen als Ajuntaments la regulació o refús unilateral de de les instal·lacions de producció d’energies procedents de fonts renovables, els donen mitjans i arguments per forçar a que els projectes s’estableixin en unes condicions favorables a la compensació econòmica o en termes de col·laboració, i aquesta és una basa que no es pot desaprofitar.

ALCALDEALDIA