divendres, novembre 24, 2023 - 13:10

PREPARACIÓ DEL PRESSUPOST PER A 2024. NOTES ESPECIALMENT PER ALS NOUS/VES ALCALDES/SES

Què és el pressupost municipal? 

És l'expedient que recull la previsió anual d'ingressos i despeses de l'Ajuntament. 

Les despeses, com acostuma a dir-se, venen sols, però els ingressos dels ajuntaments procedeixen essencialment del FINANÇAMENT LOCAL.

Quina NORMATIVA és clau per als INGRESSOS MUNICIPALS?

El Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.

Aquest és el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, que cal aplicar per al sistema de finançament local. 

Per què els ingressos estan regulats per llei? 

Perquè la Constitució garanteix la suficiència financera de les Corporacions Locals.

D'on provenen els INGRESSOS DELS AJUNTAMENTS?

• Una part dels seus propis tributs
• Una altra part de la participació en els ingressos de l'Estat (PIES)
• Una altra part de la participació dels ingressos de les CCAA (PICAS)

NOTES PRÀCTIQUES PER ELABORAR EL PRESSUPOST:

A la pràctica es partirà del Pressupost de 2023 i de la liquidació del mateix, que haurà de preparar prèviament l'Interventor/a o Secretari/a-Interventor/a conforme a les dades que constin en la comptabilitat, i s'elaborarà el PROJECTE DE PRESSUPOSTOS PER A 2024.

A.- ELS PRINCIPALS INGRESSOS DELS AJUNTAMENTS són els TRIBUTS LOCALS, que s'adaptaran a cada tipus de municipi, i són els següents:

I.- IMPOSTOS

II.- TAXES I PREUS PÚBLICS

III.- CONTRIBUCIONS ESPECIALS.

I.- ELS IMPOSTOS:  són els tributs que es paguen es tingui o no beneficis en una activitat o derivats de la propietat. Detallem els següents:

• IBI (Impost sobre els béns immobles) que pot ser:
• IBI d'Urbana
• IBI de rústica
• IBI dels béns de característiques especials (BICES)

Cada classe d'IBI té una base imposable diferent (valor cadastral) i un tipus impositiu que, aplicat a la base o valor, ens donarà les quotes a INGRESSAR a l'ajuntament.

L'IBI és sens dubte el principal impost a tots els ajuntaments.

• IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques): en gran part dels municipis aquest Impost va desaparèixer, ja que a la pràctica el paguen les grans empreses, tot i que l'Estat compensa la pèrdua dels seus ingressos.

• ICIO (Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres): grava les obres de tot tipus, de nova planta, modificacions, etc., i es regula per UNA ORDENANÇA que cada ajuntament adequa a les seves necessitats.

• IVTM (Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica) que, regulat també per ordenança municipal, grava a tots els vehicles, circulin o no.

• PLUSVÀLUA (Impost sobre increment del valor dels terrenys urbans): és potestatiu i no obligatori i en l'actualitat ha estat reformat en atenció als molts litigis plantejats fins a arribar al Tribunal Constitucional. Sent voluntari, els municipis petits a la pràctica no l'apliquen.

II.- LES TAXES. Quan l'ajuntament presta un servei (fotocòpies, llicències d'obres, etc.) o bé s'utilitza el domini públic municipal (forests, finques, comunals, vies públiques, etc.) per instal·lar taules, carpes, cables d'energia, rases, canonades, i altres, es pot aplicar UNA TAXA, però PER AIXÒ:

CAL APROVAR UNA ORDENANÇA FISCAL, que és una NORMA GENERAL d’àmbit municipal.

1. Taxa per prestació de serveis: S'ha de justificar la quota que es cobra en atenció al servei prestat. És a dir, encara que l'ordenança apliqui un tipus impositiu (per exemple el 0,5% del valor d'una obra) si el servei prestat (despeses del tècnic, secretaria, etc.) són inferiors a la quota de l'ordenança, no es pot excedir el cost del servei.

1. Taxa per ocupació del domini públic local (places, camins, forests, comunals, vies públiques, etc). Si es tracta d'ocupacions del domini públic, bé sigui com aprofitaments especials (línies i canonades d'energia, etc) la TAXA no serà un mer percentatge, sinó que es calcularà i fixarà MITJANÇANT UN INFORME TÈCNIC-ECONÒMIC (art. 25 de la Llei d'Hisendes Locals) establint el VALOR DE L'APROFITAMENT, al qual s'aplicarà un tipus impositiu, ja que l'aprovació d'una ordenança sense l'informe tècnic-econòmic o memòria econòmica, si s’impugnés, donaria lloc a la NUL·LITAT de la mateixa.

III.- LES CONTRIBUCIONS ESPECIALS.

Cada vegada són més infreqüents perquè els mateixos ajuntaments executen les obres públiques amb els seus ingressos o amb subvencions, i quan s’executen les obres en l’àmbit d’un polígon d’actuació urbanística la despesa l’assumeixen íntegrament els propietaris.

IV.- ALTRES INGRESSOS: En el pressupost s'ha de consignar també com a ingrés:

• les subvencions previstes
• rendiments del patrimoni (explotació de boscos, arrendaments, concessions, ...) 
• rendiments de comptes bancaris, etc. i FINS i TOT 
• els ingressos procedents del finançament mitjançant préstecs o crèdits bancaris

B.- LÍMITS DE L'ENDEUTAMENT.

Els ajuntaments no poden acudir al finançament lliurement, sinó que han de complir els requisits legals dintre dels límits que estableix l'Estat.

Les operacions de crèdit són una de les fonts de finançament legalment previstes de les Entitats locals i podran ser tant a curt com a llarg termini. Els imports amb què es poden endeutar les Entitats locals estan limitats pel TRLRHL (Text refós de la Llei d'Hisendes locals) i per la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, així com altres disposicions que restringeixen la capacitat d'endeutament en funció de la situació econòmic-financera de l'Entitat local.

 C.- CLASSES D'OPERACIONS D'ENDEUTAMENT:

• Operacions a curt termini: per atendre necessitats transitòries de tresoreria les Entitats locals podran concertar aquestes operacions, que no excedeixin d'un any, sempre que en el seu conjunt no superin el 30 per cent dels ingressos liquidats per operacions corrents en l' exercici anterior.
• Operacions a llarg termini: s'estableix la necessitat d'autorització pels òrgans competents per a la concertació d'operacions de llarg termini en determinades circumstàncies.
• El nivell d' endeutament: Cal tenir en compte el nivell d' endeutament d' una Entitat local que mesura el grau de finançament extern, que ha assumit per poder fer front a les seves despeses, un cop utilitzats els recursos tributaris i les subvencions i transferències.

SI L'AJUNTAMENT TÉ EXCEDENTS (BENEFICIS) NO ES PODEN GASTAR LLIUREMENT.

En els últims anys l'Estat, i en el seu cas les CCAA, han vingut regulant la forma i quantia de gastar els EXCEDENTS, que són el que en una empresa particular s’anomenarien beneficis.

La Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, és la que estableix el marc d'actuació per a la consolidació fiscal i l'estabilitat pressupostària en l'àmbit estatal, autonòmic i local.

Aquesta és una tasca del Secretari/a Interventor/a, el criteri del qual cal tenir en compte.

AMB L'ANTERIOR JA PODEM APROVAR EL PRESSUPOST DEL 2024?

Aquesta tasca té unes regles que es comprenen en l'Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s'aprova l'estructura dels pressupostos de les entitats locals.

Aquí sí que podem dir que els ajuntaments, tot i que la Constitució els reconeix plena autonomia, a la pràctica són tutelats per l'Estat i les CCAA, atès que l'article 167.1 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, encomana al Ministeri d'Economia i Hisenda l'establiment,  amb caràcter general, de l'estructura dels pressupostos de les entitats locals.

D.- QÜESTIONS A TENIR EN COMPTE PER A L'APROVACIÓ DEL PRESSUPOST MUNICIPAL.

És una tasca bastant complexa que per això correspon al Secretari/a o Interventor/a, que serà sempre l'expert en aquestes qüestions.

Cal tenir en compte la principal llei que regula el funcionament dels ajuntaments i altres entitats locals, que és La llei reguladora de les Bases del Règim Local 7/1985, que ha estat diverses vegades modificada, i en el cas de Catalunya el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Els pressupostos obeeixen a diversos principis: Principi d' Unitat de Caixa, Principi de Equilibri Pressupostari, Principi de Publicitat, Principi de Vinculació de Crèdits, Principi de Limitació dels Crèdits, entre altres. 

E.- ELABORACIÓ i APROVACIÓ DEL PRESSUPOST:

Correspon al President de la Corporació Local formar el Pressupost General, al qual s'unirà:

a) Memòria explicativa 

b) Liquidació del Pressupost de l'exercici anterior i avanç de la del corrent

c) Annex de personal de l'Entitat Local.

d) Annex de les inversions a realitzar en l'exercici.

e) Un Informe econòmic-financer, amb la suficiència dels crèdits per atendre el compliment de les obligacions exigibles i les despeses de funcionament dels serveis i, en conseqüència, l'efectiva ANIVELLACIÓ del Pressupost.

QUÈ TÉ A VEURE LA LLEI DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT AMB ELS PRESSUPOSTOS DELS AJUNTAMENTS?

Molt, perquè la Llei estatal estableix els tipus impositius, tributs, increment de valors, que hauran de tenir en compte els ajuntaments.

EN QUIN TERMINI S'APROVEN ELS PRESSUPOSTOS?

Abans del 31 de desembre PERÒ atès que el pressupost general de l'Estat sol publicar-se a final d'any (fins i tot el mateix dia 31) lògicament els pressupostos dels ajuntaments s'hauran d'aprovar més tard.

QUÈ PASSA SI EL PRESSUPOST NO S'HA APROVAT ABANS DEL 31 DE DESEMBRE?

Doncs que es prorroga el de l'any anterior, amb la qual cosa un ajuntament no es queda sense possibilitat de funcionar, però les seves polítiques econòmiques no es reflectiran en el pressupost fins a l'aprovació del mateix.

ALCALDEALDIA