dimecres, maig 23, 2018 - 14:08
Reflexions sobre la implantació de la figura del Pla Normatiu en l'Administració Local
REFLEXIONS SOBRE LA IMPLANTACIÓ DE LA FIGURA DEL PLA NORMATIU EN L'ADMINISTRACIÓ LOCAL
L'article 132 de la Llei 39/2015 introdueix "ex novo" en el nostre ordenament jurídic la figura del pla normatiu que diu literalment el següent:
"1.Anualment, les administracions públiques faran públic un Pla Normatiu que contindrà les iniciatives legals o reglamentàries que hagin de ser elevades per a la seva aprovació l'any següent".
2. Un cop aprovat, el Pla Anual Normatiu es publicarà en el Portal de la Transparència de l'Administració Pública corresponent. "
Amb caràcter general, aquesta regulació no només està al servei de la transparència com explícitament indica el punt segon del precepte, sinó també i molt significativament, és una manifestació implícita del principi de seguretat jurídica a fi de generar un marc jurídic predictible i de certesa.
No obstant això, la seva implementació en l'àmbit de l'Administració Local, planteja dificultats i interrogants en tres plans:
a) En primer lloc, els ens locals poden establir de manera autònoma un Pla Normatiu amb les iniciatives reglamentàries que prevegin aprovar l'any següent, quan es tracti d'elaborar i aprovar reglaments independents, o quan abordin reglaments executius (o de desenvolupament, o complementaris de la llei) sempre que ho facin pel que fa a lleis estatals o autonòmiques prèviament aprovades i no susceptibles de modificació en l'exercici següent. En canvi, per al dictat de la resta d'aquests reglaments executius han d'estar als plans normatius que aprovi l'Estat i la comunitat autònoma respectiva en els seus àmbits competencials, sota pena d'incórrer en una reglamentació contra legem.
b) En segon lloc, i en íntima connexió amb l'anterior, resultarà necessari establir (en via reglamentària) els terminis per a l'aprovació d'aquests plans normatius, i potser, amb l'horitzó posat en el compliment del principi de seguretat jurídica, haurà de preveure seqüencialment, de tal manera que els ens locals hagin de complir amb aquesta obligació amb posterioritat a l'Estat ia les Comunitats autònomes, per a una veritable efectivitat del mateix.
c) En tercer i últim lloc, no preveu la Llei les conseqüències derivades de l'incompliment o defectuós compliment de l'obligació d'aprovar aquest Pla normatiu; concretament hem de preguntar si la manca de previsió d'una iniciativa reglamentària per al següent exercici en aquest Pla, determina la impossibilitat d'abordar-la ni tan sols per raons d'urgència degudament motivades.
Per això, difícilment la manca de previsió d'una ordenança en el corresponent pla normatiu comportarà la nul·litat d'aquesta més encara tenint en compte que en el procediment d'aprovació de les ordenances ja es consagra el principi de transparència ja que la seva aprovació està sotmesa a tràmit de informació publica.
ALCALDEALDIA
