dimecres, novembre 20, 2024 - 16:26
EL CABLEJAT DE FIBRA ÒPTICA CONSTITUEIX FET IMPOSABLE DE L'ICIO.
El Tribunal Suprem, en una recent sentència de 24 de juny de 2024, ha declarat que el desplegament de xarxes de comunicacions electròniques, consistent en l'estesa de cables de fibra òptica per canalitzacions d'un altre operador o de nova col·locació, tant per les façanes d'immobles com pel seu interior, constitueix una instal·lació als efectes del fet imposable de l'ICIO.
Constitueix l’objecte del recurs de cassació la sentència dictada pel Jutjat contenciós administratiu núm. 4 de Bilbao, de 25 de novembre de 2022, que va estimar el recurs formulat per Digi Spain Telecom, S.L. contra liquidació girada per l 'Ajuntament de Basauri, per l'Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres ["ICIO"], per import de 17.007,92 euros.
La sentència del Jutjat recorreguda va considerar que l'ordenament tributari local s'havia d'interpretar en benefici de la reducció de costos per als operadors del que les legislacions, tant europea com nacional consideren un servei públic essencial, i això amb base a l'article 34.2 de la Llei 9/2014 que disposa que: “Las redes públicas de comunicaciones electrónicas constituyen equipamiento de carácter básico y su previsión en los instrumentos de planificación urbanística tiene el carácter de determinaciones estructurantes. Su instalación y despliegue constituyen obras de interés general”.
I va concloure que: “El tendido de cables desde las infraestructuras de redes no constituye en sí una infraestructura de comunicaciones, sino el despliegue de las redes, que sí tienen este carácter. Por consiguiente, con independencia de que los cables discurran por una canalización de otro operador o sean de nueva colocación, los que discurren por las fachadas de los inmuebles o por su interior no deben considerarse "instalación" en el sentido del art. 1 de la NF del ICIO, por lo que la demanda debe ser estimada".
El recurs de cassació va ser admès per Interlocutòria de 12 de juliol de 2023, fixant les qüestions que presentaven interès cassacional objectiu per a la formació de la jurisprudència, consistents en:
1. El desplegament de xarxes de comunicacions electròniques, consistent en l'estesa de cables de fibra òptica per canalitzacions d'un altre operador o de nova col·locació, tant per les façanes d'immobles com pel seu interior, constitueix una instal·lació a efectes del fet imposable de l'ICIO a la llum de la normativa europea en matèria de comunicacions electròniques i la jurisprudència que la interpreta.
2. Declarar que en relació amb l'article 34.7 de la Llei General de Telecomunicacions (actual article 49.11 de la Llei 11/2022, de 28 de juny) la realització d'aquest desplegament de xarxes electròniques no implica que ens trobem davant "actuacions d'innovació tecnològica o adaptació tècnica que suposin la incorporació de nou equipament o la realització d'emissions radioelèctriques en noves bandes de freqüències o amb altres tecnologies, sense variar els elements d' obra civil o màstil". Per tant, que aquesta activitat de desplegament de xarxes de comunicacions sí que requereix concessió, llicència, autorització, declaració responsable o autorització prèvia.
3. Declarar que l'ICIO, pel que fa a les construccions, instal·lacions i obres, no té la consideració de "cànon" a efectes de l'article 13 de la Directiva d'Autorització (actual article 42 del Codi Europeu de les Comunicacions Electròniques). Subsidiàriament, si es consités com a tal "cànon", que aquest satisfà els límits i requisits exigits per l'esmentada normativa de la Unió Europea.
Donant resposta a aquestes qüestions, la Sala Contenciosa del Tribunal Suprem declara que la liquidació per ICIO no és de cap manera un cànon que s'imposi pels drets d'instal·lació de recursos en una propietat pública o privada sobre els quals ja s'hagués imposat un cànon previ a l'empresa titular de la canalització ara utilitzada, ni un cànon sobre la utilització d'aquesta xarxa per drets d'accés o interconnexió, sinó del fet imposable consistent a instal·lar una nova xarxa, això és, una instal·lació, que s'ubica físicament en part per aquesta mateixa canalització.
Així mateix, declara que l 'ICIO no grava ni l'ús de l'espai radioelèctric, ni la instal·lació de xarxes o recursos en el terreny, sinó la realització d'una instal·lació, que estaria subjecta a aquest impost amb independència de la naturalesa d'operador de telecomunicacions de l'amo de la instal·lació. És una instal·lació que materialment incorre en el fet imposable de l'ICIO, i per a la qual concorre també l'element formal, ja que, si bé no s'exigeix llicència autorització, sí que cal la corresponent declaració responsable que substitueix aquelles en l'àmbit de la legislació de telecomunicacions, ja que no estaria exceptuada conforme a l'article 34.7 LG Telec. i, per tant, seguiria la regla general que imposa l' article 34. 6 LG Telec.
En definitiva, fixa com a criteri interpretatiu que “El despliegue de redes de comunicaciones electrónicas, consistente en el tendido de cables de fibra óptica por canalizaciones de otro operador o de nueva colocación, tanto por las fachadas de inmuebles como por su interior, constituye una instalación a los efectos del hecho imponible del ICIO, y, en las circunstancias del caso, comporta la realización de una instalación, que requiere declaración responsable a presentar ante el Ayuntamiento de la imposición, por cuanto no integra una actuación de innovación tecnológica o adaptación técnica que supongan la incorporación de nuevo equipamiento, en los términos del artículo 34.7 LG Telecomunicaciones. La exacción del ICIO en un supuesto como el litigioso no tiene la consideración de canon a los efectos del artículo 13 de la Directiva autorización, hoy artículo 42 del Código europeo de Telecomunicaciones.”
Més informació:
https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/19e92d050b4b7d80a0a8778d75e36f0d/20240705
ALCALDEALDIA
