dijous, febrer 28, 2019 - 08:55

EL SUPREM FIXA COM ACCEDIR LEGALMENT A L'EMAIL DELS EMPLEATS EN CAS DE DELICTE

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha fixat els requisits que ha de complir una empresa per investigar legalment el correu electrònic dels seus empleats i que aquesta informació sigui considerada una prova vàlida en l'enjudiciament d'un delicte. Així, segons una recent sentència, la companyia ha d'haver informat prèviament al treballador que una mesura així pot produir-se i, a més, ha d’haver-li advertit que l'ús de l'ordinador està limitat a finalitats professionals. En cas contrari, s'entendrà que s'està davant d'una intrusió que atempta contra la intimitat del mateix.

Fins a la data, existien pronunciaments que aclarien aquest extrem en les investigacions que afectaven a l'àmbit laboral. Però, tal com va afirmar l'alt tribunal en una sentència de 2014, els criteris de la jurisdicció social "de cap manera procedeix que s'estenguin a l'enjudiciament penal".

Calia, per tant, fixar el marc perquè les indagacions fossin vàlides també si, fruit de les mateixes, es descobrís la comissió d'un delicte per part del treballador. Especialment, quan un dels requisits dels programes de compliance penal és que l'empresa realitzi una investigació interna si té indicis d'il·legalitats en el si.

El cas examinat és el del gerent d'una empresa condemnat per l'Audiència Provincial de Biscaia a cinc anys de presó per un delicte d'apropiació indeguda. Segons consta en els fets provats, el condemnat va ser acomiadat (cessament considerat procedent per la jurisdicció social) perquè, "bé mitjançant intervenció activa, bé mitjançant una tolerància omissiva", va realitzar una sèrie de compravendes en perjudici de la seva pròpia companyia que, en canvi, li van reportar un benefici personal o altres societats amb les que tenia vincles.

Aprofitant que estava de viatge a l'estranger, l'empresa va accedir al seu ordinador personal i, a través d'un sistema de paraules clau i recerca selectiva, va extreure del seu email un seguit de comunicacions que confirmaven les seves sospites. Una actuació que va servir al condemnat per al·legar que s'havia vulnerat el seu dret a la intimitat en el seu recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

La sentència admet que l'accés als dispositius electrònics dels empleats és una qüestió "esquitxada d'arestes, matisos i racons". De fet, són nombrosos els pronunciaments judicials sobre la matèria. Alguns d'ells, fins i tot, contradictoris entre si. L'anàlisi de la qüestió, però, ha de partir de la premissa següent: la relació laboral imposa modulacions en els drets fonamentals dels treballadors, però no els buida de contingut.

En aquest sentit, la STC 173/2011 reitera la distinció entre els actes de comunicació i el seu emmagatzematge per distingir els drets constitucionals afectats, el dret al secret de les comunicacions i la intimitat, respectivament. Indica que "l'ordinador és un instrument útil per a l'emissió o recepció de correus electrònics, Que poden quedar afectat en aquest cas no només el dret al secret de les comunicacions de l'art. 18.3 CE EDL 1978/3879 (Ja que és indubtable que la utilització d'aquest procediment suposa un acte de comunicació), sinó també el dret a la intimitat personal (art. 18.1 CE EDL 1978/3879) en la mesura que aquests correus o email, escrits o ja llegits pel seu destinatari queden emmagatzemats a la memòria del terminal informàtic utilitzat ".

D'acord amb aquesta doctrina (i seguint el criteri que fonamentem en la nostra sentència de 25 de juny de 2013, rotllo 326/2012EDJ 2013/151075), en el present cas, en el moment d'obtindre les dades, els missatges de correu electrònic ja havien arribat als seus destinataris i estaven emmagatzemats en els ordinadors de la companyia INGEA, és a dir, el procés de comunicació havia conclòs, pel que no pot quedar afectat el dret al secret de les comunicacions. La font de coneixement de les dades no ha estat la interferència en una comunicació en curs (el control dels missatges simultani a la seva producció), sinó el registre dels missatges en la memòria dels ordinadors de INGEA.

I ateses les condicions d'obtenció de les dades tampoc pot entendre vulnerat el dret a la intimitat un cop finalitzat el procés en què la comunicació consisteix (Vulneració que la part demandada no ha invocat expressament ni fonamentat en cap aspecte).

Sobre l'afectació a aquest dret, la doctrina del TC (STC 37/1989, de 15 de febrer 207/1996, de 16 de desembre, 70/2002, de 3 d'abril, entre altres) es basa en el principi de proporcionalitat, "de manera que mitjançant la mesura adoptada sigui possible assolir l'objectiu pretès -idoneïtat-; que no hi hagi una mesura menys costosa o lesiva per a la consecució de l'objectiu proposat -necessitat-, i que el sacrifici del dret reporti més beneficis a l'interès general que desavantatges o perjudicis a altres béns o drets, atesos la gravetat de la ingerència i les circumstàncies personals de qui la pateix -proporcionalitat estrictament ".

No s'ha ofert en aquest cas una argumentació que desvirtuï la concurrència de tals paràmetres, que el TC condensa en el principi de proporcionalitat. Es tractava de comprovar la vinculació entre empleats de INGEA i del Sr. Ruperto amb una societat competidora, INGEARQ, i un mitjà idoni era sens dubte l'examen dels correus emmagatzemats en els ordinadors propietat de INGEA; no s'ha indicat altre mitjà adequat menys onerós o lesiu; no hi ha constància de localització ni revelació de dades estrictament personals; la recerca es va realitzar mitjançant paraules clau com ara INGEARQ, limitant així el rastreig a la matèria que interessava, i en l'obtenció dels correus (dels empleats) i de la imatge forense del servidor informàtic corporatiu del Sr. Ruperto va intervenir un notari

.

ALCALDEALDIA