dilluns, maig 20, 2024 - 10:28
El TSJM rebutja declarar fixos tres treballadors públics després de les qüestions prejudicials elevades al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
El Ple de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, reunit el passat 18 de març, ha rebutjat declarar fixos tres treballadors públics vinculats a diferents administracions, que havien recorregut en suplicació en reconeixement dels seus drets laborals.
En el primer dels casos, el Ple ha estimat parcialment el recurs plantejat per frau en la contractació temporal d' una treballadora interina de l' Agència Madrilenya d' Atenció Social de la Comunitat de Madrid, que va encadenar des de desembre de 1998 diferents contractes temporals amb la mateixa categoria i ha declarat el caràcter indefinit no fix de la relació laboral amb antiguitat des de novembre de 2010.
D'altra banda, en el mateix Ple la Sala Social ha desestimat el recurs formulat per una treballadora de la Conselleria de Presidència de la Comunitat de Madrid, qui sol·licitava que se li declarés fixa de plantilla i l'abonament d'una indemnització equivalent a la d'acomiadament, després de 27 anys encadenant diferents contractes amb l'esmentada administració.
Finalment, la Sala ha desestimat també el recurs interposat per un treballador de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), al qual per sentència ja se li havia reconegut la categoria d'indefinit no fix i reclamava que se'l considerés personal laboral fix.
En aquests tres procediments els magistrats de la Sala Social havien elevat qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb la intenció que les seves resolucions s'ajustessin amb ple detall al marc jurídic europeu.
Frau de llei en la contractació.
En el primer dels casos el Ple de la Sala Social del TSJ de Madrid ha estimat parcialment el seu recurs de suplicació i ha declarat el caràcter indefinit no fix de la seva relació laboral amb una antiguitat des de mitjans de 2010, en apreciar que existeix frau de llei en la contractació, en haver excedit l'últim contracte subscrit entre les parts el termini màxim de tres anys en el qual s'han d'executar les ofertes d' ocupació pública, conforme a l' article 70 de l' Estatut Bàsic de l' Empleat Públic.
El Ple de la Sala ha estimat només parcialment la demanda ja que rebutja la pretensió de la treballadora que es declari fix el seu lloc de treball, ja que després d'elevar una qüestió de prejudicialitat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè aquest aclareixi al tribunal espanyol si ha de sancionar els abusos derivats de la utilització successiva de contractes temporals, inclosos els contractes indefinits no fixos prorrogats successivament, la Sala indica que els jutges europeus han assenyalat que "la conversión de esos contratos temporales en contratos fijos puede ser la medida", però que no s'imposa en cap cas com a mesura que s'acordi la fixesa.
El Ple de la Sala Social del TSJ de Madrid estima que la situació de la fixesa "ha de hacerse respetando los principios de igualdad, mérito y capacidad recogidos en los artículos 23.2 y 103.3 de nuestra Constitución, dado que de lo contrario se podría hacer de mejor derecho a quien obtiene la fijeza por esta vía frente al que accede a tal situación mediante los procesos de selección correspondientes”.
Utilització abusiva de contractes temporals.
En el segon cas, una treballadora de la Conselleria de Presidència va presentar al febrer de 2021 una demanda perquè se li declarés treballador fix de plantilla a tots els efectes i a més que s'abonés 'per l'abús comès', la indemnització equivalent a la d'un acomiadament improcedent com a compensació per la 'utilització abusiva de contractes de durada determinada'. La demandant argumentava que venia prestant per a la Conselleria de Presidència serveis en la vigilància, detecció i extinció d'incendis forestals durant l'època estival en totes les campanyes des de 1994 fins a la data, encara que amb diferents categories, al·legant a més tindre reconeguda la condició de treballadora indefinida discontínua. Recolzant-se en la clàusula cinquena de l'Acord marc annex a la Directiva 1999/70/CE i en la jurisprudència del TJUE, assenyalava que els seus contractes han superat el límit d'encadenament contractual derivat de l'article 15.5 de l'Estatut dels Treballadors i que, a més, malgrat, a ocupar una plaça permanent en l'Administració, aquesta no ha efectuat mai convocatòria. La demandant afirmava que va accedir al seu lloc de treball a través d'una borsa de treball confeccionada a l'efecte, en condicions d'igualtat amb la resta dels sol·licitants d'aquesta borsa i que, després de 26 anys de prestació de serveis, s'havia de considerar acreditada la seva capacitat per a l'exercici del mateix.
Així, el Jutjat Social número 18 de Madrid en una sentència inicial del 10 de juny de 2021 va desestimar la seva demanda i va declarar que ja li havia estat reconeguda la seva condició d'indefinida discontínua per una sentència anterior de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 27 de desembre de 2007. Respecte a la petició d'indemnització reclamada, la resolució recorreguda davant el TSJM va establir que no procedia fixar-la perquè el contracte de treball està vigent i, quan s'extingeixi, procedirà o no, si s'escau, a la que aquest contemplada en aquell moment.
Finalment, la sentència impugnada, reflectia que “no se acredita ningún abuso hacia la parte actora porque, mientras no se convoquen oposiciones, sigue trabajando y, si se hubieran convocado las oposiciones, la actora puede o no aprobar las mismas cuando concurra en igualdad de condiciones con otros posibles candidatos. Además de que, el hecho de no convocar las plazas causa perjuicio a los posibles candidatos y que, incluso la propia demandante puede verse perjudicada si se convocan y no aprueba”.
Aquests preceptes del Jutjat Social nº 18 són els que s'han ratificat ara en la sentència del Ple de la Sala Social en entendre que correspon al jutjador únicament “la función de aplicar el derecho (y no la de crearlo) y que no existe amparo legal para reconocer a la demandante esa condición fija de plantilla, pese a que los magistrados que lo componen consideran totalmente inadmisible que, después de tantos años de servicio, siga teniendo, en un contrato de naturaleza temporal, lo que podría haberse evitado en su caso mediante la actuación de la Inspección de Trabajo, a fin de evitar que se produjera esa contratación totalmente irregular, sancionándose oportunamente mediante las medidas adecuadas”.
La Sala, a més, posa en relleu la crida d'atenció que s'efectua en la sentència de TJUE (donant resposta a les qüestions prejudicials elevades per part del TSJM) en el sentit que s'han d'adoptar les mesures legislatives adequades per sancionar els abusos, com el cas en qüestió, així com que en la convocatòria dels processos de consolidació no es poden obviar, sinó que s' han de considerar en tot cas, els supòsits d' utilització abusiva de contractes temporals.
Principis constitucionals d' igualtat, mèrit i capacitat.
En el tercer cas, el recurrent, treballador de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), ja tenia la consideració d'indefinit no fix, categoria reconeguda pel Jutjat Social núm. 15 de Madrid al setembre de 2001. Amb posterioritat, al febrer del 2002, i en virtut de la resolució esmentada, el Jutjat Social número 7 de Madrid va declarar la nul·litat de l'acomiadament del treballador que s'havia produït mesos abans de la sentència que el declarava indefinit no fix. Així les coses, al juny de 2020 el treballador va interessar de la UNED l'habilitació del sistema de concurs per a l'accés a la condició d'empleat laboral fix, aquesta pretensió va ser desestimada pel Jutjat Social nº 42, que en sentència d'1 de juny de 2021 va absoldre la demandada respecte de la reclamació de drets formulada pel treballador. Una vegada recorreguda en suplicació aquesta última sentència, el Ple de la Sala Social ha ratificat ara el pronunciament del jutjat d'instància, entre altres raonaments jurídics, perquè l'ocupadora en aquests supòsits té l'obligació, i així es recull en la sentència anteriorment citada de TJUE (qüestions prejudicials), de convocar oportunament el corresponent procés de selecció o promoció per a la cobertura de vacant a fi d' incorporar a la seva plantilla de treballadors fixos als qui els superin, complint així els principis, d' igualtat, mèrit i capacitat.
Malgrat la recomanació europea de la convocatòria d'aquestes places mitjançant concurs o oposició, la Sala entén també en aquest cas que en aquest supòsit “nos encontramos ante el insalvable obstáculo de que el acceso a esa situación de fijeza ha de hacerse necesariamente respetando los principios de igualdad, mérito y capacidad recogidos en los artículos 23.2 y 103.3 de la Constitución”.
Vots particulars en favor de la declaració de la fixesa.
No obstant el parer majoritari del Ple de la Sala, les sentències compten amb el vot particular de diversos magistrats que creuen que el recurs presentat pels treballadors havia de ser estimat i declarar-se la fixesa dels seus contractes al considerar, entre altres plantejaments que condueixen, segons el seu judici, a la mateixa decisió, que l'assenyalat conflicte entre els principis d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés a l'ocupació pública i el principi d'estabilitat en l'ocupació defensada per la normativa europea no es conjuga “en los supuestos presentes y en muchos otros similares, en los que encontramos a numerosos trabajadores que sin haber superado procesos selectivos prestan servicios para la Administración durante muchos años, de forma continuada o mediante contratos encadenados”. I afegeix el vot particular, signat entre altres magistrats per la presidenta de la Sala Social del TSJ de Madrid, que resulta “difícil defender que tales empleados no hayan demostrado capacidad para su trabajo tras todos esos años de servicios, en ocasiones en puestos técnicos de responsabilidad”
“Un espectador objetivo externo –es llegeix en els vots particulars-, se preguntaría necesariamente sobre la forma en que esas personas han podido acceder a empleos públicos de tan larga duración fuera de todo procedimiento selectivo que cumpla con los principios de igualdad, mérito y capacidad. Y la respuesta es que lo han hecho gracias a que la legislación y jurisprudencia ha permitido que el acceso a las contrataciones temporales se lleve a cabo sin respetar esos principios, pese a que no hay nada en las normas que los formulan que excluya su aplicación al acceso al empleo público temporal”. I afegeix el vot particular: "Si se aplicasen los indicados principios a la contratación de personal temporal, como parece que debiera hacerse, no se generaría ningún conflicto entre los mismos y el principio de estabilidad en el empleo. Lo que implica que bastaría con aplicar con el necesario rigor los principios de igualdad, mérito y capacidad a los procedimientos selectivos de personal temporal, para que ya no hubiera conflicto con las normas que disciplinan la contratación temporal”.
Els magistrats entenen que en els casos objectes de debat ens trobem davant contractes de durada anormalment llarga i davant d'una relació vertical per a l'aplicació de la normativa europea amb efectes directes, ja que l'ocupador és una administració pública, extrems que incompleixen per part de l'entitat ocupadora la clàusula cinquena de l'Acord marc europeu annex a la Directiva 199/70/CE: i en no existir mesures adequades per sancionar aquest incompliment, al seu entendre, el Ple de la Sala hauria d'haver estimat la pretensió dels recurrents.
Les tres resolucions del Ple de la Sala Social dictades pel TSJ de Madrid poden ser recorregudes en cassació davant la Sala Quarta del Tribunal Suprem.
ALCALDEALDIA