dijous, novembre 29, 2018 - 09:43
LA CULPABILITAT DE LES COMPANYIES ELÈCTRIQUES EN EL PROCEDIMENT SANCIONADOR PER DEIXAR DE INGRESSAR LA TAXA DEL 1,5% EN EL TERMINI ESTABLERT PER LLEI
Segons el precepte 24.1.c) del TRLHL "Quan es tracti de taxes per utilització privativa o aprofitaments especials constituïts en el sòl, subsòl o vol de les vies públiques municipals, a favor d'empreses explotadores de serveis de subministraments (...) l'import de aquelles consistirà, en tot cas i sense cap excepció, en l'1,5 per cent dels ingressos bruts procedents de la facturació que obtinguin anualment en cada terme municipal ".
Així mateix, respecte les empreses de subministrament elèctric, l'article 40.2.m) de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, referent a les obligacions i drets de les empreses distribuïdores, estableix, entre altres obligacions, el "mantenir actualitzada la base de dades de punts de subministrament " i l'article 65.21 de la Llei del Sector Elèctric considera com Infracció greu" l'incompliment, per part dels distribuïdors o comercialitzadors, (...) de mantenir una base de dades de tots els punts de subministrament ".
Així, per tant, d'aquests preceptes legals es desprenen dues obligacions per a les empreses de subministrament elèctric que distribueixen al municipi. D'una banda, de caràcter administratiu, mantenir actualitzada la base de dades dels punts de subministrament i de l'altra, de caràcter tributari, realitzar una autoliquidació de l'1,5% dels ingressos procedents de la facturació anual que s'obtingui en cada terme municipal . Consistint la primera obligació de les esmentades, el mantenir actualitzada la base de dades dels punts de subministrament, en prèvia i imprescindible per a posteriorment procedir a autoliquidar, en l'administració corresponent, l'1,5% referenciat.
En relació a normativa estatal tributària, l'article 179.2.d) de la Llei general tributària, sobre el Principi de Responsabilitat en matèria d'Infraccions tributàries, estableix que "2. Les accions o omissions tipificades en les lleis no donaran lloc a responsabilitat per infracció tributària en els següents supòsits: (...) d) Quan s'hagi posat la diligència necessària en el compliment de les obligacions tributàries.
La doctrina del Tribunal Suprem té establert, com a norma general, que no hi ha culpabilitat quan no hi ha ocultació dolosa o negligent i quan el contribuent posés la diligència deguda en el compliment de les seves obligacions. No obstant això, la mateixa doctrina deixa clar que cal estar a cada cas concret per apreciar, o no, culpabilitat en la comissió de la infracció tributària, tot això "en funció que la conducta pugui ser atribuïble o no al seu autor en forma dolosa o culposa" [STS 723/2017, de 27 d'Abril]
Per a la negligència és indiferent la bona o mala fe de l'infractor doncs, tal com tenen establert l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, l'actuació culposa es produeix en qui omet la diligència o la cura degut i no quan ha existit ànim de cometre aquesta acció. Per tant, en aplicació del que entén el més alt tribunal, es dóna la culpa o negligència en qui realitza un fet recollit en el tipus infractor no de forma intencionada sinó a causa d'haver infringit el deure que li era exigible.
Així, la infracció administrativa comesa per una empresa de subministrament elèctric que, al seu torn, constitueixi una infracció tributària per deixar d'ingressar en termini la taxa per ocupació del domini públic local a conseqüència d'un actuar per part de l'obligat tributari res diligent respecte les obligacions que li són imposades per la normativa del Sector Elèctric constitueix, al nostre entendre, una omissió culposa sancionable segons la Llei General Tributària.
Ara bé, a dia d'avui, no hi ha una doctrina clara sobre si, d'acord amb el que disposen els articles 40.2.m) i 65.21) de la LSE, en relació al'article 24.1.c) TRLHL, quan per incompliment dels primers per part d'una distribuïdora elèctrica es cometi el corresponent a l'impagament, de manera reiterada, de la taxa per ocupació del domini públic local, la manca de l'esmentada autoliquidació permet o no, d'acord els articles 179.2.d), 181, 183, 184 i 191 de la LGT, apreciar la manca de diligència deguda en les seves obligacions formals i, per tant, sancionar dit obligat tributari. Qüestió aquesta que està pendent de resoldre pel Tribunal Suprem en un recurs de cassació interposat per aquest despatx en representació d'un Ajuntament.
ALCALDEALDIA
