dimecres, desembre 12, 2018 - 10:40

La nova Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal i Garantia dels Drets Digitals

 

El passat 6 de desembre va entrar en vigor la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD), adaptant i complementant així el marc normatiu europeu regulat pel RGPD, en vigor al nostre país des del passat 25 de maig i al qual vam fer referència en anteriors publicacions.

Des ALCALDEALDIA hem posat el focus en les novetats introduïdes per la nova Llei, especialment les que afecten de forma significativa a les administracions locals, d'entre les que destaquem les següents:

 

1.- Tractament de dades per obligació legal, interès públic o exercici de poders públics.

En l'àmbit de l'Administració local, la base jurídica que legitima el tractament de les dades personals (al marge del basat en el consentiment de afectat) serà el compliment d'una tasca en interès públic o l'exercici de poders públics, així com el compliment d'una obligació legal (art. 8). En tots dos casos, hi ha d'haver una previsió normativa amb rang de llei, que podrà determinar les condicions generals del tractament i els tipus de dades objecte del mateix.

Un exemple d'això seria el tractament de dades dels impostos municipals, el qual està emparat en el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals.

 

2.- Necessitat d'designar un Delegat de Protecció de Dades (DPD).

La LOPDGDD es remet al RGPD respecte a l'obligació que tenen totes les autoritats o organismes públics de designar un delegat de Protecció de Dades (art. 34 i ss).

El nomenament del DPD (que podrà treballar a temps parcial en funció del volum de les dades a tractar) s'ha de comunicar a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, la qual mantindrà una llista actualitzada de delegats de protecció de dades que serà accessible per mitjans electrònics.

 

3.- Identificació dels interessats en les notificacions per mitjà d'anuncis i publicacions d'actes administratius.

La disposició addicional setena estableix una important modificació en el règim d'identificació dels ciutadans en els anuncis i publicacions d'actes administratius.

En aquest sentit, quan sigui necessària la publicació d'un acte administratiu que contingués dades personals de l'afectat, s'ha d'identificar el mateix mitjançant el seu nom i cognoms, afegint 4 xifres numèriques aleatòries del document nacional d'identitat, número d'identitat d'estranger, passaport o document equivalent.

Quan es tracti de la notificació per mitjà d'anuncis en els butlletins oficials, particularment en els supòsits a què es refereix l'article 44 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (notificacions infructuoses), s'identificarà a l'afectat exclusivament mitjançant el número complet del seu document nacional d'identitat, número d'identitat d'estranger, passaport o document equivalent. En cap cas s'ha de publicar el nom i cognoms de manera conjunta amb el número complet del document nacional d'identitat, número d'identitat d'estranger, passaport o document equivalent.

 

4.- Dels documents aportats per les persones interessades en el procediment administratiu.

La disposició addicional dotzena modifica els apartats 2 i 3 de l'article 28 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, que passen a tenir la redacció següent:

«2. Els interessats tenen dret a no aportar documents que ja es trobin en poder de l'Administració actuant o hagin estat elaborats per qualsevol altra Administració. L'administració actuant podrà consultar o demanar aquests documents llevat que l'interessat s'oposés a això. No serà possible la oposició quan l'aportació del document s'exigís en el marc de l'exercici de potestats sancionadores o d'inspecció.

Les administracions públiques hauran de demanar els documents electrònicament a través de les seves xarxes corporatives o mitjançant consulta a les plataformes d'intermediació de dades o altres sistemes electrònics habilitats a l'efecte.

Quan es tracti d'informes preceptius ja elaborats per un òrgan administratiu diferent del que tramita el procediment, aquests hauran de ser remesos en el termini de deu dies a comptar de la sol·licitud. Complert aquest termini, s'informarà a l'interessat que pot aportar aquest informe o esperar a la seva tramesa per l'òrgan competent.

3. Les administracions no han d'exigir als interessats la presentació de documents originals, llevat que, amb caràcter excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari.

 

5.- La utilització de mitjans tecnològics i dades personals en les activitats electorals.

Potser l'apartat que ha generat més suspicàcies és la introducció de la disposició final tercera, a través de la qual es modifica la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), afegint un nou article cinquanta-vuit bis, amb el següent contingut:

«1. La recopilació de dades personals relatives a les opinions polítiques de les persones que duguin a terme els partits polítics en el marc de les seves activitats electorals es trobarà emparada en l'interès públic únicament quan s'ofereixin garanties adequades.

2. Els partits polítics, coalicions i agrupacions electorals podran utilitzar dades personals obtingudes en pàgines web i altres fonts d'accés públic per a la realització d'activitats polítiques durant el període electoral.

3. L'enviament de propaganda electoral per mitjans electrònics o sistemes de missatgeria i la contractació de propaganda electoral en xarxes socials o mitjans equivalents no tindran la consideració d'activitat o comunicació comercial.

4. Les activitats divulgatives anteriorment referides identificar de manera destacada la seva naturalesa electoral.

5. Es facilitarà al destinatari una manera senzilla i gratuït d'exercici del dret d'oposició. "

 

La redacció d'aquest nou article de la LOREG ha generat nombrosa polèmica (tant és així, que l'AEPD ha hagut d'emetre un comunicat en què aclareix quin serà el seu interpretació -molt restrictiva, al nostre parer-), ja que permet als partits polítics obtenir dades personals per a la realització d'activitats polítiques, així com l'enviament de propaganda electoral a través de mitjans electrònics o sistemes de missatgeria (spam electoral), tot això sota el paraigua de "l'interès públic".

 

 

ALCALDEALDIA