dilluns, maig 20, 2024 - 09:47
LIQUIDACIONS FERMES IIVTNU, INSTAL·LACIÓ DE CAMBRES SENSE AUTORITZACIÓ I ESFORÇ FISCAL DE 2022
El Tribunal Suprem avala la devolució de les liquidacions fermes de l'IIVTNU en les quals no es va obtenir increment de valor del terreny.
Tribunal Suprem, en la sentència de 339/2024, de 28 de febrer, ha declarat que cal obtenir la devolució del pagat per plusvàlua municipal -l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana- en liquidacions tributàries fermes, quan en la transmissió per la qual es va girar la liquidació tributària no va existir increment del valor dels terrenys i, per tant, es va pagar per un guany que realment no es va produir.
L'obstacle per a la devolució del pagat en aquest concepte era que, en els casos de liquidacions fermes, és a dir, que no es van recórrer dins de termini, no existia una via clarament establerta en la legislació tributària per obtenir la revisió d'ofici d'aquestes liquidacions, encara que fossin el resultat d' haver aplicat una llei inconstitucional.
La sentència del Tribunal Constitucional 59/2017 d'11 de maig va declarar inconstitucional determinades normes de la regulació de l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, sempre que en la transmissió gravada no s'havia produït un increment del valor dels terrenys, però la doctrina jurisprudencial fins ara havia vingut considerant que aquesta declaració d'inconstitucionalitat, pels termes parcials i condicionats en què es va realitzar, no podia afectar els actes de liquidació ferms i consentits, per no existir llera de revisió d' ofici en la Llei General Tributària.
En la sentència de 28 de febrer de 2024, el Tribunal Suprem revisa la seva anterior jurisprudència, establerta en diverses sentències del mes de maig de 2020, i conclou que, en no existir cap limitació d'efectes en la declaració d'inconstitucionalitat que va fer la sentència del Tribunal Constitucional 59/2017, les liquidacions fermes per plusvàlua que van obligar a pagar als contribuents en aquests casos, en els quals no va existir cap increment de valor dels terrenys, són nul·les de ple dret, i que la regla general que imposa la Constitució per a aquests casos és limitar al màxim possible els efectes de la llei inconstitucional.
El Tribunal Suprem valora que l'aplicació de la llei inconstitucional ha imposat, en aquests casos, una càrrega tributària allà on no havia existit cap augment de valor ni riquesa que pogués ser sotmesa a tributació. Considera el Tribunal Suprem que en aquestes situacions hi ha vulneració del principi de capacitat econòmica i de prohibició de confiscatorietat garantit per l'art. 31.1 de la Constitució Espanyola, i que la mateixa Constitució imposa que es deixin sense efecte, en tot el que sigui possible, ja que són efectes de l'aplicació d'una llei inconstitucional.
Amb aquesta perspectiva d'interpretació conforme a la Constitució, el Tribunal Suprem afirma que l'article 217.1.g) de la Llei General Tributària sí que permet la revisió d'ofici d'aquestes liquidacions fermes en casos d'inexistència d'increment de valor dels terrenys, ja que, encara que la redacció de la Llei General Tributària no és explícita a acollir aquests casos com a supòsits de nul·litat de ple dret, la mateixa Constitució i la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional permeten qualificar de nul·les aquestes liquidacions, i que aquest conjunt de normes constitucionals habiliten per acudir a la revisió d'ofici i sol·licitar dels Ajuntaments la devolució de l'import pagat per aquestes liquidacions, amb els interessos corresponents.
Amb aquesta resolució judicial es fixa criteri en una qüestió que ha estat resolta de forma dispar en els diferents Jutjats i Tribunals contenciosos administratius, i es modifica la pròpia jurisprudència del Tribunal Suprem.
Ajuntament amonestat per la instal·lació de càmeres de videovigilància sense autorització.
L'Autoritat Catalana de Protecció de dades ha dictat resolució amonestant un ajuntament per instal·lar càmeres de videovigilància sense autorització de la Direcció General d'Administració de Seguretat del Departament d'Interior.
En aquesta resolució de l'APDCAT s'analitza una denúncia que explica que durant el període comprès entre el 07/08/2019 i el 07/11/2022, l'Ajuntament va tenir instal·lat i en funcionament, un sistema de videovigilància exterior amb la finalitat de garantir la seguretat pública del municipi, sense disposar de la preceptiva autorització per la instal·lació i ús d'un sistema de videocàmeres fixes, emesa per la Direcció General d'Administració de Seguretat del Departament d'Interior.
Després d'això l'APDCAT va iniciar un procediment sancionador contra l'Ajuntament per una presumpta infracció prevista a l'article 59.a en relació amb l'article 6.1.a, tots ells de la Llei orgànica 7/2021, de 26 de maig, de protecció de dades personals tractades amb finalitats de prevenció, detecció, investigació i enjudiciament d'infraccions penals i execució de sancions penals (LO 7/2021).
Referent a això, cal indicar que la LO 7/2021 dedica la secció segona del capítol II (articles del 15 al 19) al tractament de les dades personals procedents de les imatges obtingudes mitjançant la utilització de sistemes de videovigilància per part de les forces i cossos de seguretat, context en el qual ens trobem.
En aquest sentit, la norma regula tant la instal·lació de sistemes fixos (art. 16) com de dispositius mòbils (art. 17) i habilita poder captar imatges de la via pública.
No obstant això, ho limita als sistemes de videovigilància gestionats pels cossos policials, i per a alguna de les finalitats a què es refereix l'article 15.2 de la LO 7/2021, entre les quals hi ha:
“ …la protección y prevención frente a las amenazas contra la seguridad pública…”.
Aquestes normes únicament permeten que les Forces i Cossos de Seguretat captin imatges en llocs públics –oberts o tancats- amb la següent finalitat:
"… asegurar la convivencia ciudadana, la erradicación de la violencia y la utilización pacífica de las vías y espacios públicos, así como de prevenir la comisión de delitos, faltas e infracciones relacionadas con la seguridad pública (art. 1 de la Ley Orgánica 4/1997, de 4 de agosto, por la que se regula la utilización de videocámaras por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad Ciudadana en lugares públicos)…”.
Això sí, sempre que s'hagi obtingut l'autorització de l'òrgan competent (Direcció General d'Administració de Seguretat del Departament d'Interior), previ informe favorable de la Comissió de control de dispositius de videovigilància (art. 3 LOVFCS).
De les actuacions dutes a terme s'ha constatat que, si bé l'Ajuntament va iniciar l'any 2019 els tràmits per poder obtenir l'autorització emesa per la Direcció General d'Administració de Seguretat del Departament d'Interior, així com l'informe previ favorable de la CCDVC, el cas és que no va obtenir l'autorització fins a la Resolució d'autorització d'instal·lació d'un sistema fix de videovigilància als accessos al municipi el 7-11-2022.
Per tant, l'entitat va instal·lar i mantenir en funcionament el sistema de videovigilància durant un llarg període de temps, sense complir amb els requisits legals el que suposa que s'amonesti l'Ajuntament com a responsable d'una infracció prevista a l'article 59.a en relació amb l'article 6.1.a, ambdós de la LO 7/2021.
Més informació: https://apdcat.gencat.cat/web/.content/Resolucio/Resolucions_Cercador/Resolucions/Documents/ca_ps_2023_025.pdf
Informació a subministrar per les Corporacions Locals relativa a l'esforç fiscal de 2022 i la seva comprovació en les Delegacions d'Economia i Hisenda.
En virtut del que disposa l'article 116 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2023, el proper 30 de juny de 2024 es considera data límit de presentació de la informació sobre esforç fiscal corresponent a l'any 2022. Aquesta presentació només podrà realitzar-se mitjançant la seva transmissió telemàtica amb signatura electrònica.
Per tal de facilitar als ajuntaments el compliment d'aquesta obligació, i per calcular l'esforç fiscal municipal amb la major precisió, la Secretaria General ha dictat la Resolució de 22 de febrer de 2024 publicada al BOE núm. 50 de 26 de febrer de 2024, de la qual destaquem a continuació els apartats referits a les obligacions de les Corporacions locals:
Apartat 1. Informació a subministrar per les Corporacions Locals.
1.1 Informació bàsica.
Recaptacions líquides dels tributs següents:
- IBI, especificant-se per separat la recaptació per béns immobles urbans, rústics i de característiques especials.
- IAE.
- Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica.
- Bases imposables deduïdes dels padrons de l'any 2022, així com de les altes produïdes en els mateixos, corresponents a l'IBI, especificant les reduccions que s'haguessin aplicat en 2022, a les quals es refereix la disposició addicional novena del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.
- Tipus de gravamen aplicats de l'IBI, tant de naturalesa urbana com rústica i, si s'escau, el corresponent als béns immobles de característiques especials.
- Quota tributària total exigible al municipi per l'IAE.
1.2 Informació complementària.
En el cas de tenir delegada la gestió recaptatòria s'haurà d'adjuntar, a més, certificat de la recaptació obtinguda per l’organisme de recaptació, en el qual haurà de quedar constància que els ingressos corresponen a l'exercici 2022 i que han estat recaptats dins del període voluntari.
A més, en el cas de l'IAE s'haurà d'especificar que la recaptació per aquest impost correspon exclusivament a ingressos municipals, exclosos recàrrecs i quotes nacionals i provincials.
Apartat 2. Termini i forma de remissió de la informació a les Delegacions d' Economia i Hisenda
Els ajuntaments hauran de gravar i transmetre la informació de l'apartat anterior abans del 30 de juny de 2024, a través de l'aplicació disponible a l'Oficina Virtual per a la Coordinació Financera amb les Entitats Locals, accessible al portal del Ministeri d'Hisenda i procedir a la seva tramitació telemàtica.
Als ajuntaments que no gravin i transmetin telemàticament amb signatura electrònica la documentació anterior, en les condicions assenyalades, els serà d'aplicació, a l'efecte de practicar la liquidació definitiva de la seva participació en els tributs de l'Estat corresponent al 2024, el coeficient mínim de l'esforç fiscal mitjà calculat en els termes de l'apartat 3 de l'article 116 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre.
Més informació: https://boe.es/boe/dias/2024/02/26/pdfs/BOE-A-2024-3602.pdf
ALCALDEALDIA