divendres, octubre 21, 2022 - 13:28
Mesures de reforç de la protecció dels consumidors d'energia i de contribució a la reducció del consum de gas natural "Pla +SE" i Protocol d' actuació davant de pràctiques contra la competència en la Llei de Contractes.
Reial decret llei 18/2022, de 18 d'octubre, pel qual s'aproven mesures de reforç de la protecció dels consumidors d'energia i de contribució a la reducció del consum de gas natural en aplicació del "Pla + seguretat per a la teva energia (+SE)", així com mesures en matèria de retribucions del personal al servei del sector públic i de protecció de les persones treballadores agràries eventuals afectades per la sequera.
Com ja us vam informar en la nostra anterior Circular 33/2022, el Consell de Ministres va adoptar el passat 11 d'octubre el Pla Més Seguretat Energètica (Pla +SE), que conté setanta-tres mesures agrupades al voltant de sis objectius: estalvi i eficiència; transformació del sistema energètic; ampliació de la protecció als ciutadans, especialment els vulnerables; mesures fiscals; transformació de la indústria gràcies a les energies renovables o l'hidrogen, i solidaritat amb la resta dels països europeus.
El BOE núm. 251 de 19 d'octubre de 2022 publica el Reial decret llei 18/2022, de 18 d'octubre, pel qual s'adopten divuit de les mesures del Pla +SE, particularment aquelles de caràcter normatiu els efectes de les quals en el curt termini contribuiran a mitigar els efectes de la crisi energètica sobre ciutadans i empreses i accelerar la transició energètica, de les quals destaquem les següents:
CAPÍTOL I. Mesures en matèria de reforç de la protecció als consumidors de gas natural i electricitat.
- Sector gasista:
Es prorroga l'aplicació de la limitació de la tarifa d'últim recurs de gas natural per als consumidors de menys de 50.000 kWh/any, fins a finals de l'any 2023. (Article 1).
Es dóna la possibilitat a les comunitats de propietaris d'acollir-se a la tarifa d' últim recurs de gas natural, fins al 31 de desembre de 2023. (Article 2 i Disposició addicional tercera).
Així mateix, s'augmenta l'ajuda mínima per beneficiari del bo social tèrmic incrementant-se de 25 a 40 euros (Article 3).
S’estén el termini a les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia per a realitzar les actuacions de justificació de les subvencions de què disposen per a col·laborar en el finançament de la tramitació de les ajudes derivades del bo social tèrmic corresponent a l'exercici 2020, amb càrrec al pressupost de l'any 2021, fins al 31 de desembre de 2022. (Disposició final quarta).
S'introdueixen tres modificacions en el Reial decret 1434/2002, de 27 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal·lacions de gas natural, amb la finalitat de reforçar la protecció dels consumidors amb dret a acollir-se a la tarifa d'últim recurs, com és el cas habitual dels habitatges i PIMES.
- Es modifica l'article 38, establint una quantia màxima de penalització a aplicar pel comercialitzador en el cas que el consumidor rescindeixi el contracte amb anterioritat a la primera pròrroga d'aquest. (Article 5.1).
- Es modifica l'article 40 establint l'obligatorietat de rescindir els serveis addicionals contractats (manteniment, etc..) alhora que la rescissió de subministrament, llevat que el consumidor indiqui expressament el contrari. (Article 5.2)
- S' afegeixen dues lletres m) i n) a l' apartat 2 de l' article 53, establint l'obligatorietat per als comercialitzadors d'incloure en les seves factures informació sobre el consum del consumidor en comparació amb els consumidors del mateix codi postal i esglaó de peatge, així com incloure un enllaç al comparador d'ofertes de la CNMC, afavorint la competència entre comercialitzadores en facilitar l'accés a la informació sobre tarifes al consumidor. (Article 8).
Es prorroga fins al 31 de desembre de 2023 l'aplicació de les mesures de flexibilització de contractes de subministrament de gas natural per protegir el sector industrial davant l'increment de preus.
Addicionalment s'amplia l'àmbit subjectiu d'aquesta flexibilització als punts de subministrament de gas natural titularitat d'autònoms. (Article 6)
- Sector elèctric.
S'amplia el col·lectiu de potencials perceptors del bo social d'electricitat al qual podran acollir-se, de manera excepcional i temporal, fins al 31 de desembre de 2023, les persones físiques, en el seu habitatge habitual, amb dret a contractar el Preu Voluntari per al Petit Consumidor, que tinguin una renda igual o inferior a 2 vegades l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM) de 14 pagues i superior a 1,5 vegades l'IPREM de 14 pagues.
Per a aquestes llars de treballadors amb baixos ingressos, la tarifa d'últim recurs d'aplicació serà el preu resultant d'aplicar un descompte del 40 per cent en tots els termes que componen el PVPC. (Article 10).
S'introdueix un nou increment temporal en els descomptes associats al bo social, des del 60 al 65% per als consumidors vulnerables i des del 70% fins al 80% per als consumidors vulnerables severs. Així mateix, la mesura es prorroga fins al 31 de desembre de 2023. (Article 11).
S'agilitza la tramitació del reconeixement del bo social per al conjunt dels seus beneficiaris, en introduir la declaració responsable com a mitjà suficient per acreditar el seu estat civil. (Disposició final cinquena).
S'inclou una mesura de flexibilització de contractes de subministrament d'energia elèctrica, de tal manera que es puguin realitzar modificacions de la potència contractada.
Aquesta possibilitat regulatòria es fixa per al període comprès entre el dia d'entrada en vigor d'aquest Reial decret llei i el 31 de desembre de 2023. (Article 7).
També, s'inclouen mesures per homogeneïtzar i clarificar el terme associat a l'instrument regulatori establert en el Reial decret llei 10/2022, de 13 de maig, pel qual s'estableix amb caràcter temporal un mecanisme d'ajust de costos de producció per a la reducció del preu de l'electricitat en el mercat majorista. (Disposició addicional quarta).
CAPÍTOL II. Foment de gasos renovables i digitalització.
- S' adopten mesures amb l'objecte de facilitar la tramitació dels projectes d'injecció de gasos renovables a la xarxa existent de gas natural, declarant la utilitat pública de les línies directes de connexió d'una planta de producció de gasos renovables amb el sistema gasista destinada a la injecció de gas en ell. (Article 13).
- Així mateix, mitjançant aquest reial decret llei s'autoritza el desplegament de comptadors intel·ligents per a consumidors domèstics per a aquells clients amb un consum igual o inferior a 50.000 kWh. (Article 14).
CAPÍTOL III. Impuls a l'autoconsum.
- S’impulsa l'autoconsum a través de la xarxa, incrementant la distància entre la planta de generació i els consumidors associats fins als 1.000 metres en casos de plantes generadores ubicades en cobertes. (Article 15).
- Es permet a les comunitats renovables actuar com a representants de tots els consumidors. (Article 15).
- Se suprimeix el requisit que generador i consumidor pertanyin al mateix grup empresarial per a les línies directes que connecten plantes de generació renovables amb consumidors. (Article 16. Un).
En el CAPÍTOL IV s' introdueixen modificacions en accés i connexió per a injecció ràpida d'energia en la xarxa.
CAPÍTOL V. Simplificació administrativa per a la construcció d' instal.lacions de petita potència.
- S’introdueixen una sèrie de mesures relacionades amb l'accés a les xarxes elèctriques, així com de simplificació administrativa per a les instal·lacions de producció de petita potència, de manera que es permeti a les administracions competents que així ho disposin reglamentàriament, suprimir l'obtenció d'autorització administrativa prèvia i de construcció a les plantes de fins a 500 kW de potència instal·lada, en lloc dels 100 kW actuals. (Article 16. Dos i Article 19).
CAPÍTOL VI. Enllumenat exterior.
Es modifica la ITC-EA-01 del Reial decret 1890/2008 per introduir millores amb la finalitat de contemplar noves tecnologies d'enllumenat i així augmentar l'exigència de l'eficiència energètica de les instal·lacions d'enllumenat exterior i donar visibilitat a l'etiqueta energètica al ciutadà, fomentant l'eficiència energètica. (Article 20)
CAPÍTOL VII. Mesures fiscals.
- S’amplia un any més l'àmbit temporal d'aplicació de la deducció per obres de millora de l'eficiència energètica d'habitatges, prevista en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. (Article 21).
- S’introdueix en l'Impost sobre Societats una mesura per la qual els contribuents podran amortitzar lliurement les inversions que s'efectuïn en instal·lacions destinades a l'autoconsum d'energia elèctrica, així com aquelles instal·lacions per a ús tèrmic de consum propi, sempre que utilitzin energia procedent de fonts renovables i substitueixin instal·lacions que utilitzin energia procedent de fonts no renovables fòssils. L'entrada en funcionament de les noves instal·lacions s'haurà de produir l'any 2023. (Article 22).
CAPÍTOL VIII. Mesures en matèria de retribucions del personal al servei del sector públic i de protecció de les persones treballadores agràries eventuals afectades per la sequera.
- S'aprova una pujada addicional de l'1,5% de les retribucions del personal al servei del sector públic per tal de compensar els efectes de la inflació.
Així, per a l'any 2022 l'increment salarial de les empleades i empleats públics serà d'un màxim del 3,5% amb caràcter consolidable, amb efectes des de l'1 de gener de 2022.
La diferència resultant entre l'increment salarial aprovat i el que ja s'havia realitzat amb l'entrada en vigor de la Llei de Pressupostos Generals de l' Estat per a l' any 2022, del 2%, es materialitzarà a partir del mes de novembre, abonant-se com a endarreriments l'increment corresponent als mesos de gener a octubre d'enguany.
S'estableixen igualment regles específiques perquè les Comunitats Autònomes i Entitats Locals puguin materialitzar el pagament abans del 31 de desembre de 2022 i, en tot cas, amb anterioritat al 31 de març de 2023, així com per adoptar les actuacions pressupostàries que hagin de realitzar les entitats locals a fi de poder aplicar l'increment retributiu, establint en el seu cas regles concretes per permetre la incorporació als corresponents crèdits dels pressupostos de despeses de l'exercici immediat següent, i executar el pagament abans de 31 de març de 2023.
Cada Administració haurà, en el seu respectiu àmbit, actualitzar les quantitats en aquells casos en què les retribucions previstes en els capítols I i II del títol III de la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2022, i preceptes concordants, no vinguin referides al percentatge d'increment previst per l'article 19.Dos, de conformitat amb l' increment aprovat, i per dictar les instruccions que calen per fer efectiu l' abonament de les quanties corresponents. (Article 23).
El Reial decret llei recull altres mesures en relació a la Fundació Ciutat de l'Energia, a l'ERASMUS+, així com a l'augment de l'endeutament de Renfe per al finançament de l'increment de la flota de trens de Rodalies.
Finalment cal destacar la modificació de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions públiques, a la qual s'afegeix una nova disposició addicional vuitena per la qual s'elimina l'exigència del transcurs de dos mesos per a l'eficàcia jurídica dels sistemes d'identificació no basats en certificats electrònics. Aquesta mesura s'adopta principalment per facilitar l'accés a les ajudes del Bo Cultural Jove.
Més informació: https://www.boe.es/boe/dias/2022/10/19/pdfs/BOE-A-2022-17040.pdf
El Govern espanyol inclourà en la Llei de Contractes un protocol d' actuació davant de pràctiques contra la competència.
El Govern espanyol treballa en una modificació de la Llei de Contractes del Sector Públic per regular amb detall com ha d'actuar una administració en cas de detectar possibles pràctiques contràries a la competència en el transcurs d'una licitació.
Així consta en la resposta donada per l'Executiu a la portaveu econòmica de Ciutadans al Congrés, María Muñoz, que havia preguntat al Govern si contemplava mesures per millorar la detecció d'aquestes pràctiques.
Tot això després de la sanció per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a sis de les principals constructores --Acciona, Dragados (ACS), FCC, Ferrovial, OHL i Sacyr-- amb multes per 203,6 milions d'euros.
Muñoz retreia al Govern com era possible que l'Administració General de l'Estat no hagués pogut detectar un càrtel que, segons la investigació completada per la CNMC, havia alterat durant 25 anys milers de licitacions públiques per a l'edificació i obra civil d'infraestructures.
UNA REGULACIÓ "PORMENORITZADA" DE COM ACTUAR
En la seva resposta, recollida per Europa Press, l'Executiu especifica que la mateixa Llei de Contractes del Sector Públic contempla mesures per evitar pràctiques contràries a la competència, en col·laboració amb la CNMC, i cita particularment un article que estableix el trasllat d'indicis fundats per part de la mesa o òrgan de contractació.
L'esmentat article inclou la suspensió del procediment de contractació en remetre's aquests indicis, i també preveu la regulació del procediment a què es refereix aquest paràgraf de forma reglamentària.
No obstant això, el Govern espanyol informa en la seva resposta que treballa en una modificació de la pròpia disposició legal, per tal de "regular d'una manera detallada" en la Llei de Contractes quin procediment seguir en cas de detectar-se aquest tipus d'indicis.
No és l'única mesura que avança l'Executiu, en assegurar que la futura Estratègia Nacional de Contractació Pública contemplarà mesures dirigides a fomentar la competència i evitar pràctiques contràries a la mateixa, i que aquestes seran "d'aplicació obligatòria per a tot el sector públic"
ALCALDEALDIA
