dijous, juliol 19, 2018 - 09:51
Plusvàlua - Novetats després de la Sentència del Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem determina l'abast de la sentència del Constitucional sobre la Plusvàlua.
La Sala Tercera considera que, després de la STC 59/2017, pot liquidar l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) en els casos en què no s'acredita per l'obligat tributari la inexistència d'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.
La Sala Tercera del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació interposat contra una Sentència dictada per la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó en estimar que aquest va interpretar de manera correcta l'ordenament jurídic en considerar que la STC 59/2017 , de 11 de maig, permet no accedir a la rectificació de les autoliquidacions de l'IIVTNU i, per tant, a la devolució dels ingressos efectuats per aquest concepte, en aquells casos en què no s'acredita per l'obligat tributari la inexistència d'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, supòsits en què els articles 107.1 i 107.2 a) del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLHL) resulten constitucionals i, per tant, els ingressos, deguts.
Considera, d'una banda, que els articles 107.1 i 107.2 a) del TRLHL, d'acord amb la interpretació que s'ha de donar a la fallada i fonament jurídic 5 de la STC 59/2017, "pateixen només d'una inconstitucionalitat i nul·litat parcial".
"En aquest sentit, són constitucionals i resulten, doncs, plenament aplicables, en tots aquells supòsits en què l'obligat tributari no ha aconseguit acreditar (...) que la transmissió de la propietat dels terrenys per qualsevol títol (o la constitució o transmissió de qualsevol dret real de gaudi, limitatiu del domini, sobre els referits terrenys) no ha posat de manifest un increment del seu valor o, el que és igual, una capacitat econòmica susceptible de ser gravada amb fonament en l'article 31.1 CE ".
D'altra banda, entén que "l'article 110.4 del TRLHL, però, és inconstitucional i nul en tot cas (inconstitucionalitat total) perquè, com assenyala la STC 59/2017," no permet acreditar un resultat diferent al resultant de l'aplicació de les regles de valoració que conté ', o, dit d'una altra manera, perquè "impedeix als subjectes passius que puguin acreditar l'existència d'una situació inexpressiva de capacitat econòmica (STC 26/2017, FJ 7, i 37/2017, FJ 5 ) ' ".
És, precisament, aquesta nul·litat total de l'article 110.4 del TRLHL la qual, d'acord amb la Sala Tercera, "possibilita que els obligats tributaris puguin provar, des de la STC 59/2017, la inexistència d'un augment del valor del terreny davant l'Administració municipal o, si s'escau, davant l'òrgan judicial, i, en cas contrari, és la que habilita la plena aplicació dels articles 107.1 i 107.2 a) del TRLHL ".
En relació amb la prova de la inexistència d'una plusvàlua real i efectiva obtinguda en la transmissió del terrer, considera el tribunal, en primer lloc, que correspon "a l'obligat tributari provar la inexistència d'increment de valor del terreny onerosament transmès"; en segon terme, que per acreditar que no ha existit la plusvàlua gravada per l'IIVTNU "podrà el subjecte passiu oferir qualsevol principi de prova, que almenys indiciàriament permeti apreciar" (com és, per exemple, la diferència entre el valor d'adquisició i el de transmissió que es reflecteix en les corresponents escriptures públiques); i, en tercer lloc, en fi, que aportada "per l'obligat tributari la prova que el terreny no ha augmentat de valor, ha de ser l'Administració la que provi en contra d'aquestes pretensions per poder aplicar els preceptes del TRLHL que la decisió de la STC 59/2017 ha deixat en vigor en cas de plusvàlua ".
Finalment, considera el tribunal que en la mesura en què l'existència d'una plusvàlua real i efectiva resulta perfectament constatable sobre la base de l'ús dels mitjans de comprovació que estableix la Llei general tributària en els articles 105 i següents, mitjans que permeten rebutjar que la norma autoritzi a l'Administració per decidir amb tota llibertat el valor real del terreny onerosament transmès, no hi ha -en els casos en què es liquida l'IIVTNU- vulneració de la reserva de llei tributària recollida en els articles 31.3 i 133.1 CE, ni fallida alguna del principi de seguretat jurídica (art. 9.3 CE).
ALCALDEALDIA
