dimecres, novembre 20, 2024 - 16:19
Qui és el subjecte passiu de l’impost sobre béns immobles quan la TITULARITAT CADASTRAL I LA REGISTRAL NO COINCIDEIXEN? Novetats sobre la lluita climàtica en la Unió Europea
Qui és el subjecte passiu de l’impost sobre béns immobles quan la TITULARITAT CADASTRAL I LA REGISTRAL NO COINCIDEIXEN?
L’IBI és un impost de titularitat municipal que grava la titularitat d’una sèrie de drets que recauen sobre els béns immobles rústics i urbans i sobre els immobles de característiques especials. Els subjectes passius de l’impost són, per tant, aquells que ostenten la titularitat del dret que, en cada cas, sigui constitutiu del fet imposable de l’impost (dret de propietat, usdefruit, concessió administrativa, etc.).
L’IBI es gestiona a partir de la informació continguda en el padró cadastral, que es forma pel Cadastre i es remet als Ajuntaments (o Organismes de recaptació) anualment.
Davant de discrepàncies sobre la titularitat del dret constitutiu del fet imposable de l’impost, entre les dades del padró cadastral i les del Registre de la Propietat, el Tribunal Suprem ha establert que, en el cas de finques respecte de les quals consti la referència cadastral al Registre de la Propietat, prevaldrà i s’haurà de prendre en consideració la titularitat que consti a l’esmentat Registre, llevat que la data del document en virtut del qual es produeix la incorporació de la titularitat del dret en qüestió al Cadastre sigui posterior al títol inscrit al Registre de la Propietat.
Conforme a la regla general, prevista a l'article 105.1 LGT, la persona o entitat que mantingui o denunciï que el subjecte passiu de l'IBI no és el titular cadastral, haurà d'acreditar aquesta circumstància sens perjudici de l'obligació de les entitats locals, gestores de l'IBI, de vetllar per la sintonia entre Cadastre i Registre de la Propietat.
Novetats sobre la LLUITA CLIMÀTICA EN LA UNIÓ EUROPEA
UNIÓ EUROPEA I CANVI CLIMÀTIC PACTE VERD.
El passat 29 de juliol es va publicar al BOE el Reglament (UE) 2024/1991 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny de 2024, relatiu a la restauració de la natura i pel qual es modifica el Reglament (UE) 2022/869.
Objectiu: Avançar en la lluita contra el canvi climàtic en la biodiversitat i els seus ecosistemes desenvolupant l'anomenat «Pacte Verd Europeu» que va establir un ambiciós full de ruta destinat a transformar la Unió en una societat equitativa i pròspera, amb una economia moderna, eficient en l'ús dels recursos i competitiva, i protegir la salut i el benestar dels ciutadans enfront dels riscos i efectes mediambientals.
Es pretén una adaptació de totes les polítiques de la Unió perquè contribueixin a l'abast d'aquests objectius, afavorint la preservació i recuperació del capital natural d'Europa; per a això, s'han anat aplicant polítiques europees importants i molt relacionades amb aquesta biodiversitat com han estat la pesquera o la PAC, molt polèmiques.
Estratègia Forestal: Especialment destaquem que la preparació d'aquest Reglament també ha comportat prèviament l'actualització de l'Estratègia Forestal de la Unió o l'avanç en l'aprovació del Tractat Global dels Oceans.
Motivació: El Reglament, en el seu art. 1 concreta que: «la recuperación a largo plazo y sostenida de unos ecosistemas ricos en biodiversidad y resilientes en todas las zonas terrestres y marinas de los Estados miembros mediante la restauración de los ecosistemas degradados; b) la consecución de los objetivos generales de la Unión en materia de mitigación del cambio climático, la adaptación a este y la neutralidad en la degradación de las tierras; c) la mejora de la seguridad alimentaria; d) el cumplimiento de los compromisos internacionales de la Unión».
I en l'art. 3.3. «el proceso de contribuir activa o pasivamente a la recuperación de un ecosistema para mejorar su estructura y funciones, con el objetivo de conservar o aumentar la biodiversidad y la resiliencia del ecosistema, mediante la mejora de una zona de un tipo de hábitat hasta que se encuentre en buena condición, el restablecimiento de un área favorable de referencia y la mejora del hábitat de una especie hasta alcanzar una calidad y cantidad suficientes (…)».
La importància dels arbres: Juntament amb aquestes obligacions específiques es recull una general –i peculiar- consistent a plantar, almenys, la marejant xifra de 3.000.000.000 (tres mil milions) d'arbres a la Unió.
En aquest Reglament de Restauració de la Natura es contenen sis annexos amb indicacions específiques per assolir aquesta restauració en els ecosistemes terrestres, costaners i d'aigua dolça (annex I), ecosistemes marins (annex II) i certes espècies marines (annex III), una llista d'indicadors de biodiversitat per als problemàtics sistemes agrícoles (annex IV) i l'índex d'aus comunes lligades a aquests mitjans agraris (a l'annex VI es proposa un llistat de exemples de mesures de restauració que els Estats poden introduir en els seus plans nacionals de restauració.
Últim objectiu: Tot això sempre s'haurà de realitzar amb l'objectiu últim de recuperar els serveis ambientals d'una biodiversitat que a més s'ha de reforçar i fer resilient, perquè serveixi a la lluita contra el canvi climàtic, especialment com a somriure de carboni.
ALCALDEALDIA
